Tots ens hi hem trobat: et truquen, contestes i a l'altra banda de la línia un "amigo" nascut a l'altra banda del món et vol vendre la moto. A tu, o almenys a mi, no m'interessa mai per definició. No m'interessa, i a més a més no m'interessa en català, cosa que encara els deixa més desconcertats, perquè sembla ser que ningú els ha explicat que en aquest món hi ha altres idiomes que no siguin el castellà.
Normalment la conversa va així:
"Gràcies no m'interessa"
"Perdon?"
"No m'interessa"
I, un dels dos, penja, normalment jo. Tret de l'altre dia, que sense explicació la conversa va canviar.
"No m'interessa"
"No habla español?"
"No."
"Do you speak English?"
A qui se li acut fer aquesta pregunta? O, encara millor, a qui se li acut donar aquesta resposta?
"I do."
Després de molts silencis i esperes (cosa que em va permetre prémer el REC del portàtil) va sonar una bonica melodia d'interculturalitat surrealista. - Perdoneu per la propaganda del goear -
La història va durar 5 minuts... Evindentment el resultat va ser el mateix: I'm not interested, però aquesta vegada era mentida... si que n'estava d'interessada, no tant en el producte com en la conversa.
Reflexió 1: si marquen un prefix de Catalunya, l'encarregat del departament no hauria de ser capaç de parlar en català?
Reflexió 2: Creieu que a partir d'ara, hauríem de fer com a moltes companyies i informar que com a client "gravem" les converses per assegurar-nos que ens estan oferint el millor servei?
17 comentaris:
Genial!!
La propera vegada que algú truqui amb aquestes mandangues ja se per on sortir :-D
Fa pena i tot! :-P
Sí bé, però aquest pobre noi (que no deu saber ni que existeix Catalunya i nosaltres no devem saber on és casa seva ni si existeix) no en té pas la culpa, a mi em fa pena mira què et dic.
Jo si veig que no m'entenen en català i m'estan trucant potser des de Zamora parlo en castellà. I no penso pas que faci mal fet, tot el contrari. És quan sé del cert que em truquen de Catalunya i que entenen i parlarien català si volguessin que no canvio per res del món.
Sempre he agraït que els proveïdors d'Euskadi no em parlin en euskera.
Brioxet, se me'n va anar molt la pinça, però és que n'estic bastant cansada!
Elur, si puc fer la declaració del renta en català i Hisenda ofereix el servei en català, si puc anar al Corte Inglés i ser atés en català, si ZARA rotula en català, he de poder fer servir la meva llengua quan contesto el telèfon. Movistar s'hauria de gastar els "cuartos" i contractar gent que sigui capaç de com a mínim entendre la meva llengua. No és culpa del pobre noi, sinó de l'empresa que l'ha contractat.
Què diu?
"I speaking English i'm tonto??"
O_o
Estic completa i totalment d'acord amb tu, però en aquest cas de la trucada l'empresa ni se n'ha enterat, no els hi has fet moure ni un pèl moixí, en canvi el pobre noi n'ha pagat les conseqüències passant un mal 'ratu'.
Emprenya molt menjar-te segons quins marrons per la incompetència dels altres. Potser tinc la pell tan fina perquè em toca atendre el telèfon i rebre pals que no em toquen.
En fi, que no vull pas que sembli que discuteixo amb tu :)
menxu, diu "so, so" (veln dir no massa bé) de fet, una mica soso també era...
elur, si ja t'entenc, jo des de casa no puc lluitar a gran escala i potser amb petites coses diàries guanyem una mica... no ho sé... :) Res, no cal donar-li més importància! :) :P
Mare meua...Quan et pregunte si parles anglès, contesta-li:
-If, If.
;)
És molt roïn, ho sé! Però cal riure's d'aquestes coses (o gravar-les).
Abraços.
Surrealista i divertit. Com a mínim divertit. Què més podem fer des de casa? A mi ja em sembla prou bé. I el noi... mira ... es va esforçar i tampoc li ha passat res... al cap i a la fi són ells que ho van proposar, no?
Brutal Tarambana!
En part estic d'acord amb l'Elur, però potser amb sort esborraran el teu nom de la llista 'gent a la que molestar' i ja no insistiran més, perquè són pesats a més no poder. Si no es gastessin tants diners en trucades potser no ens haurien de pujar tant els preus i podrien tenir millor atenció al client. Realment els deuen pagar una misèria a aquesta pobra gent, no n'hi ha ni un que parli català. Aquí és on estic d'acord amb tu, si truques a Catalunya, què menys que posar-hi algú que almenys t'entengui. Que aquesta gent té oficines aquí també.
Per cert, quina veueta més maca que tens, i quin accent català més maco, hehehe!
Aquestes empreses fantàstiques fan servir una maquineta que marca els números automàticament... els pobres telefonistes no crec ni que sàpiguen on truquen.
Un amic meu explicava que, quan el trucaven a casa, si era una noia, li preguntava: "Quina roba portes?" amb to erotico-festiu i sempre li penjaven el telèfon. Tot són opcions...
La qüestió és, com fer que no et truquin, perquè un cop ho fan, amb penjar el telèfon n'hi ha prou, deuen estar d'allò més acostumats.
Jo rebo aquesta mena de trucades cada dia, dos cops com a mínim. Ja no em molesto ni a despenjar el telèfon. El problema és que un dia la trucada pot ser important...
As-pac-ta-cu-là!!!!!!!!!!!!!
És boníssssssssim!!! M'estic petant de riure!!!!!!!
Però d'altra banda és trist que sigui més fàcil parlar amb aquestes empreses en anglès que en català...
(Ep! I és un plaer sentir-li la veu, senyoreta Tarambana!)
si, a casa també apliquem aquesta tècnica. No falla mai, pengen en menys de 10 segons. I si graven la conversa , l'empresa ja se n'entera.
Per surrealista, una conversa amb telefònica per solucionar un problema tècnic amb el telefon de l'empresa. Despres de passar-me la trucada a 275 tècnics diferents, (l'ultim de Saragossa, que m'ho va dir i a més tenia un accent molt marcat) i despres de solucionar-me el problema em diu "ahora le paso a un comercial, como quiere que le hable en catalan o en normal? " em vaig quedar muda per uns segons, però al final i vaig contestar " el normal de mi casa es el catalan"
Només vull fer dos puntualitzacions, la primera, com diu la en Tu, jo i l'Otis, aquestes empreses fan servir unes maquinetes per trucar els clients, així que els teleoperadors l'únic que fan és clicar un link de l'ordinador que connecta amb un telèfon que marca el nostre número de mòbil/casa.
La segona cosa ; per a que no us truquin “l’únic” que heu de fer és acollir-vos a la LOPD (la Llei Orgànica de Protecció de Dades) amb una trucada al vostre operador (de telèfon, o qualsevol altre servei) aquest ha de fer cas tant sí com sí. Ja que si després d’acollir-vos a la LOPD us tornen a molestar els hi pot caure un “puru” important, i, en el cas que es despistin i passin de fer-ho ho denuncieu a la OCU i ja veureu que ràpid ho solucionaran i fins hi tot us demanaran perdó.
Només us volia comentar això. Mercí
Boníssim Anna!
Respecte a Movistar, durant unes quantes setmanes he anat sentint un anunci per la ràdio que deia "Un empresari barcelonès...".
No sabia que la comarca s'hagués tornat empresària.
El meu marit i jo cuan ens fan trucades comercials a casa o al mòbil i ens parlen en castellà els demanem sempre que ens tornin a trucar cuan hi hagi algu que ens parli en catala...de les mils trucades que em rebut nomes una noia (que per l'accent era de algun pais de Sud-ameria) va fer l'esforç de parlar en catala.
Que bo...
Jo normalment els parlo català des d'un principi perquè he descobert que és la millor manera perquè siguin ells els que se't treguin de sobre. Últimament estan tan agressius que o ho faig per aquesta via o no me'n surto ("usted me está diciendo que no le interesa ahorrar!!!!" això és el que sempre em diuen).
Però mai havia arribat tan lluny com tu... moooooolt interessant.
I si, crec que els usuaris també els hauríem de gravar a ells per justificar el tracte que rebem.
Al meu pare, després de molt educadament dir a la companyia Orange que no li interessava el seu ADSL, li van dir: ¿tienen usted tortuga? i el meu pare pensant-se que es deuria referir a alguna cosa relacionada amb l'ADSL va dir: no per què? i la resposta va ser:
pues se compra una y se va despacito a ver a su p*** madre.
Im-presionante!!
Publica un comentari a l'entrada