divendres, de novembre 5

D'escriure

Sovint es creu, que per escriure un post ple de sentiment, ple d'humor, d'aquells que traspassen les ànimes dels lectors (i d'aquest posts n'hi ha ben pocs) ho has de fer en un estat d'eufòria, de ràbia, d'amor, d'odi, de tot i de res. Sembla que si no estàs vivint el sentiment en plenitud en el mateix instant que escrius no siguis capaç de transmetre tot el què vols dir, com si deixant refredar aquella passió deixessis que les paraules s'escapessin i les perdessis per sempre en la memòria. 

Ben mirat no sempre és així. A vegades els sentiments d'amor, de ràbia, d'odi, de tristesa m'omplen tant que no puc trobar les paraules. Començo els posts, els faig i els desfaig, però estic ofuscada i cap frase sembla bona per començar, cap categorització sembla prou contundent per transmetre la ràbia, ni cap subjuntiva prou bona per dir com estimo. I deixo el blogger en blanc i aquell dia no publico, o publico un post poc compromés, perquè necessito reposar els sentiments, o tancar-los amb pany i clau i ofegar-los perquè no tornin a sortir, o guardar-los tot acaronant-los com un tresor únic, o arxivar-los amb l'etiqueta a recuperar per un futur postnecessito repensar la idea i reescriure-la dins meu, necessito que el post faci un pòsit o fins i tot necessito que el sentiment es capgiri i acabi sortint una cosa de dins meu totalment diferent. 

No sóc conscient d'aquesta necessitat, o almenys no n'he estat fins avui. Quan una enrabiada m'ha portat a escriure tot això i adonar-me que per escriure a vegades cal tenir les idees clares, i els sentiments en quarentena. 

9 comentaris:

Clidice ha dit...

l'última frase ho resum encertadament, els apunts és bo que "reposin" uns dies, mai se sap. :)

Mr. Missis ha dit...

Però no menyspreïs la rauxa de la passió. Pot aportar grans dosis de genialitat als escrits, ara bé, si la passió és d'emprenyada general, llavors cal mesurar les paraules per a no acabar-se'n penedint en un futur.

XeXu ha dit...

Suposo que per escriure coses bones sempre volem que ens surtin el millor possible, expressar-ho de la manera més clara perquè les paraules s'acostin tant com puguin a la realitat. I si aquell dia no acabem d'estar inspirats, potser millor esperar unes hores o uns dies.

Ara, per explicar coses dolentes, gairebé millor deixar-les anar com sigui. Segur que les expressarem molt millor. Si no ho fem, serà que no volem passar-nos posant improperis, però el sentiment es llegirà millor si el post està fet en calent.

Anna Tarambana ha dit...

Clidice, si que és bo, sempre i quan no caiguin el l'oblit!

Mr Missis, tens raó, cada cosa al seu lloc, jo he escrit molts posts ben enfadada... però "editar" molt, sinó només acabaria dient paraules gruixudes. (que educat m'ha quedat)

Xexu, entenc el què vols dir, però com més gran em faig (!) més m'adono que aquestes emprenyades bestials no em porten enlloc, m'ho passo fatal, tardo molt a recuperar el meu estat d'ànim habitual i a sobre, quan m'assento davant el teclat només em venen ganes d'escriure posts apocalíptics enviant-ho tot a la merda. I aquests posts no m'agraden, quan els rellegeixo al cap d'un temps m'adono que no tenen cap sentit i en general la qualitat no és massa bona, potser són contundents, però són molt pobres. Són catàrtics, això si. Potser si hi ha emprenyada i inspiració poden ser brutalment bons, però això passa tan poques vegades, per no dir mai...

Nurieta ha dit...

Germaneta !! La venjança es serveix freda... i k LA donguin pel sac...hombre ya !!!! ;-)

Tinc molt mal caure ha dit...

Consell: prova de teclejar amb el fetge. A mi em va bé. Després, si el que has escrit pots o vols publicar-ho, endavant, si no, no passa res.

montse ha dit...

Benvinguda veïna, ens trobarem al replà de l'escala i deixarem anar aquest sentiments en quarentena.

XeXu ha dit...

Entenc el que dius, però el blog és una necessitat, i si el cos ens demana d'escriure coses així, encara que només sigui el moment, millor no estar-se'n. Deixar-ho anar pot anar bé. En realitat, a qui ha d'importar el que escrius és a tu, i potser no t'agrada llegir certs posts al cap del temps, però que no eres tu la que els feia? Doncs formen part de tu, i estan bé on estan. Literàriament poden ser discutibles. Però a qui importa això. Jo prefereixo que s'hi vegi el sentiment.

Audrey ha dit...

Escriure pot ajudar a desfogar-se, a enfilar pensaments, sentiments...No sempre trobem les paraules en calent..., però quan ha fet el xup xup..., tot allò que duiem dins..., brolla amb facilitat. T'entenc..