Complot

La veritat és que la trobada d'incògnit sembla treta d'una pel·lícula italiana de tercera. Arribo al lloc X, a l'hora Y, assegurant-me que no em vegi ningú i si no fos perquè estic sola al mig del carrer em posaria a riure. És tancat. El bar de la trobada és tancat. Acabem tots reunits davant al carrer adonant-nos que com a grup clandestí ho fem de pena. Més pena fa que acabem sent quatre i el cabo, perquè aquestes coses ja se sap, la gent parla molt però a l'hora de la veritat ningú vol mullar-se.

Ens asseiem al voltant de la taula, per fer complot. Estem emocionats, ens sentim transgressors. El nostre orgull potser s'infla una mica pensant que atrevits que som de fer el què fem. Tramem prudentment, amb paraules mesurades. Ens farem sentir, pensem.

Una hora i escaig després ens aixequem, paguem i dissolem la reunió, cadascú pel seu cantó. Demà comencem. Darrere nostre, deixem les begudes buides. Un suc de préssec, una menta poléo, un tallat descafeïnat, un tallat normal amb llet de soja i una cocacola.

Com a revolucionaris no acabem de donar la talla.