Lliure de càrregues, propietària del culet respingó més bufó de tot Catalunya i del món sencer. A la bossa: un sobre amb diners.
Anna Tarambana 13:45
Càrrega hipotecària important (compartida), i propietària no tan sols del culet respingó més bufó de Catalunya i del món sencer, sinó d'un pis que em fa enveja a mi i tot! A la bossa: un sobre sense diners però amb moltes claus.
Efectivament, ja tinc hipoteca. Per fi un signe de normalitat a la meva vida!
La conclusió del dia vindria a ser que firmar una hipoteca és fàcil. El difícil és entrar al pis.
Primer de tot, i abans de res, hem agrupat les claus en tres grups:
1) Quatre d'entrada del pis i dues d'entrada a la porta de l'escala.
2) Ascensor i clau que obra la porta que accedeix a l'ascensor.
3) Clau que obra el traster i claus que obren l'armari del traster.
Un cop aquest pas previ, ens hem dirigit al pis i hem pitjat el botó que ens ha obert el garatge. És molt interessant entrar en un garatge que no coneixes. Hi ha hagut un moment que ens hem pensat que ens havíem equivocat, no érem al garatge que tocava, només havíem pogut entrar perquè de fet, hem trobat un cotxe que sortia i, passaríem la nit allà. L'alarma ha estat infundada, doncs aviat ha aparegut el nostre número de pàrking.
Un cop aparcats, hem hagut de buscar la porta que ens dugues on hi havia l'ascensor. Vinga donar voltes... ara cap aquí, ara cap allà... Al final ens hem deixat endur per l'instint i hem aconseguit trobar l'ascensor i pujar al nostre pis.
I, ara arribava el moment romàntic: posar les claus el pany. Aaaaaaaaaaiii... Quins nervis! Aaaaaaiiii... que ja és nostre!!! aaaaaaaaiiii... que no s'obre!!!!
De cop, espavilats com som, ens adonem de dues coses:
1) L'escala no la recordàvem d'aquest color.
2)Al terra hi ha una estoreta molt bufona rebent-nos.
Lligant caps ràpidament hem deduït que ens havíem equivocat d'escala i estàvem a punt de cometre "aplanament d'habitatge" (allanamiento de morada, pels no versats en els temes delictius)
Hem sortit cames ajudeu-me cap al carrer i hem trobat, ara si la porta bona. La nostra. La del nostre niu: piu, piu, piu!
Efectivament, ja tinc hipoteca. Per fi un signe de normalitat a la meva vida!
La conclusió del dia vindria a ser que firmar una hipoteca és fàcil. El difícil és entrar al pis.
Primer de tot, i abans de res, hem agrupat les claus en tres grups:
1) Quatre d'entrada del pis i dues d'entrada a la porta de l'escala.
2) Ascensor i clau que obra la porta que accedeix a l'ascensor.
3) Clau que obra el traster i claus que obren l'armari del traster.
Un cop aquest pas previ, ens hem dirigit al pis i hem pitjat el botó que ens ha obert el garatge. És molt interessant entrar en un garatge que no coneixes. Hi ha hagut un moment que ens hem pensat que ens havíem equivocat, no érem al garatge que tocava, només havíem pogut entrar perquè de fet, hem trobat un cotxe que sortia i, passaríem la nit allà. L'alarma ha estat infundada, doncs aviat ha aparegut el nostre número de pàrking.
Un cop aparcats, hem hagut de buscar la porta que ens dugues on hi havia l'ascensor. Vinga donar voltes... ara cap aquí, ara cap allà... Al final ens hem deixat endur per l'instint i hem aconseguit trobar l'ascensor i pujar al nostre pis.
I, ara arribava el moment romàntic: posar les claus el pany. Aaaaaaaaaaiii... Quins nervis! Aaaaaaiiii... que ja és nostre!!! aaaaaaaaiiii... que no s'obre!!!!
De cop, espavilats com som, ens adonem de dues coses:
1) L'escala no la recordàvem d'aquest color.
2)Al terra hi ha una estoreta molt bufona rebent-nos.
Lligant caps ràpidament hem deduït que ens havíem equivocat d'escala i estàvem a punt de cometre "aplanament d'habitatge" (allanamiento de morada, pels no versats en els temes delictius)
Hem sortit cames ajudeu-me cap al carrer i hem trobat, ara si la porta bona. La nostra. La del nostre niu: piu, piu, piu!
14 comentaris:
Felicitats pel pis i condolències per la hipoteca.
Felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Felicitats! i poseu una espelmeta a Sant Euribor.
Felicitats noieta! Fa relativament poc vaig haver de celebrar el meu primer any d'hipoteca!
Així que ja teniu el piset! Doncs moltes felicitats i a gaudir-ne. I no saquegeu els pisos dels veïns, home, que fa lleig!
aplanament d'habitatge
xD
Doncs res, a gaudir del niu, del culet, i que us llueixi!
Apa doncs, tranquila que total què 200 o 300 quotes de res! jajaja
Ara a estrenar toootes les habitacions eh! que si no dona mala sort!
Doncs jo espero que visqueu en un bloc amb un bon àrtic!
Moltes felicitats!!!
He rigut molt amb això de la porta!
Per cert, suposo que deurieu poder treure el cotxe del garatge, no? :-)
Es que ho vols tot, el millor culet, el millor pis...
En primer lloc, enhorabona pel nou disseny del bloc! I sobre el tema pis, em dónes una enveja molt sana. Jo encara visc amb els pares, i estic fent números per anar-me'n de pis compartit, però amb prou feines surten. Així que si et sobra una clau d'aquestes, recorda't d'aquest humil somiador :-p
Nenaaaaaaaaaaaaaaaaaa que m'he emocionat molt llegin-te, moltes felicitats preciosa, gaudiu del vostre niu i sigueu molt i molt feliços!!!!!!!
Molt bona setmana i molt bona vida en comú a casa vostre!!!!!!
Petonassos!!!!!!
Felicitats pel Pis i Pel Cul Respingó Més Bufó de Catalunya! T'acompanyo en el sentiment per la Hipoteca...
P.D. A veure si un dia en podem gaudir de tots dos, del pis i del cul (si és el més bonic de Catalunya l'haurem de veure, no??) ;)
Enhorabona pel piset i disfruteu-lo molt!
I per la hipoteca.. cap problema... ja veuràs com es porta bé ... angoixa una mica al principi , pero normalment tens molts anys per acotumarte a viure amb ella
Publica un comentari a l'entrada