Si aneu al Vinçon a Barcelona, no us perdeu la secció plats, olles, vasos, cetrilleres. Si us manca alçada podeu fer servir escales que es desplacen d’una punta a l’altra del passadís a través d’unes guies.
Van molt bé per arribar les estanteries altes.
Però jo prefereixo enfilar-me, alçar un braç cridar “A l’abordaje” i demanar almeurei que m’empenyi de punta a punta del passadís.
______________________
No us perdeu:
7 comentaris:
i veure la cara que fan els dependents i les dependentes que no es perden ni un detall.
Anna, què és el Vinçon??
Tarambana, si en ple abordaje escales amunt, veieu algú que us fa fotos, no us espanteu, que deurà ser el Vilapou.
(I si veieu algú altre que us mira raro, no us espanteu tampoc, que és així com us mirarà la gent normal si aneu fent aquestes coses pels puestus):P
XD m'imagino la situació i em trenco! Que bo!
Joder a mi em falta alçada i em sobra amplada! No anem bé, no!
Vin... què? Vinçon? Em sembla que no hi he anat mai...
jajajaj, que bo! Per veure't. M'encanta Vinçon m'hi passaria hores mirant cosetes...però es molt car i m'agrada tot!
Publica un comentari a l'entrada