Això, no es fa

Tia, amb tots els meus respectes ets una cabrona.

Perquè això que m'has fet o has intentat fer i que no has aconseguit, perquè jo sóc més llesta que la fam, és una putada.

Quina punyalada! Menys mal que tinc dots d'escriptora de ciència ficció i sóc molt, diem-ne "resolutiva", però et juro que el què m'has fet entregar-te, sense motiu i només per "caçar-me", t'ho hagués fet menjar amb patates i, cianur. D'acord, hi hagués afegit una miqueta de cianur de res... per donar-hi gustet.

De tota manera, si té de ser sincera, no em fa ràbia que m'hagis demanat la paperassa. De fet, és cert, jo l'havia de tenir, el què més ràbia em fa és que tu ja suposessis que no la tenia ni te l'entregaria... per no parlar del fet en si de no haver-me avisat que l'havia de tenir... Ja entenc que des de principi de curs has estat moooooooooooooooolt enfeinada i no has trobat el moment per comunicar-m'ho! El que no entenc és per què coi no m'ho vas demanar el trimestre passat i perquè aquest només m'ho demanes a mi.

Tot i que, mira... menys mal...si li haguessis demanat a l'A, hagués estat pitjor, ella tampoc en sabia res i no n'hagués sortit tan airosa... Però, no ho sé... entre companyes de feina, és com lleig, putejar... aaaaix...

Mira, em sap greu i tot que no te n'hagis ensortit! Com et devies fregar les mans pensant que m'enxamparies! Ara, veus... ja m'has posat en alerta... calla, que no em fregui les mans jo un dia...