Després de molts dies de firmes, paletes, pintors, ratllades al parquet, claus, visites i mal a parts del cos que no recordava que tenia, trio un moment.
I, és tan fàcil. No sé si l'entendreu, perquè molts triaríeu l'àtac de riure quan després d'arribar no duíem les claus, o quan vam triar els colors amb el pintor, o l'Expedit muntada, o les mil vegades que ens hem repetit que és fantàstic, que és nostra i que ens està passant a nosaltres. Jo no.
Jo trio avui el vespre. Estirats al llit de casa meva. Rendits, apunt d'acomiadar-nos, com cada diumenge, ben quietes l'un al costat de l'altre i mirant-nos. Aquest és el millor moment de la setmana. Quan per fi tot ha parat al nostre voltant i hem pogut ser Nosaltres.
11 comentaris:
És clar que és fàcil. Jo també em quedaria amb aquest moment, sens dubte. És que encara que la setmana no hagués estat tan dura, hi ha coses que no es poden substituir amb res. Aquesta n'és una.
:-)
butllofes a les mans d'atornillar mobles, cruiximent de fer trasllat, ganes d'acabar i que estigui tot llest...és així com es comença oi?
La tria era molt fàcil!!
:D
És un dels cansaments més gratificants... Quan gaudeixis del tot de casa teva ni recordaràs aquestes menudesses :)
"Entre el ratllades al parquet" i el "visites" hi has escrit "claus". De què parlem? Perquè sens dubte, jo em quedaria amb aquests moments, jajajaja
Que macu :-)
Ai, què seria dels pisos nous sense alguna ratllada al parquet? Felicitats per aquesta nova etapa!
Moltes felicitats! Segur que el pis farà molt de goig.
Moltes felicitats! Segur que el pis farà molt de goig.
És que els petits moments són les grans raons per viure i ser feliç! No ho oblidis això!
Publica un comentari a l'entrada