Doncs hi havia una vegada una nena molt bona nena que no deia mai mentides i que tenia el culet respingó més bufó de tot Catalunya i del món mundial.
Aquesta nena es va anar fent gran fins a ser una nena gran que no deia mai mentides i que continuava tenint el culet més respingó de tot Catalunya i el món mundial i que, el que si que feia era intentar escaquejar-se dels mals rotllos.
En aquestes, que un dia una senyora que tenia cul de pera va intentar que la nena s'ocupés d'una cosa que no li tocava i la nena va pensar: "I, una caca!" Així doncs, va ser quan la nena va començar a pensar com podia escaquejar-se de fer el què no li tocava i, com que a banda de mona també era llesta, se li va acudir una petita mentida que era una bona idea perquè complia aquest requisits:
1) No la podien enganxar.
2) No perjudicava a ningú altre.
3) La deslliurava de fer el què no li pertocava.
4) Feia que qui havia de fer el què tocava, ho fes.
Va posar en pràctica la mini mentida i aquell dia no va dinar dels nervis. Tot rutllava a la perfecció i si no s'equivocava mentre ella era a casa la senyora amb cul de pera estava ocupant-se del què a ella si que li tocava ocupar-se.
En aquestes que va sonar el mòbil i al cap d'uns minuts de conversa cordial la senyora amb el cul de pera va dir:
"Doncs, que m'havia equivocat, que la cosa que no et toca fer és demà, m'havia equivocat de dia!!! Jajajajaja!"
Si la nena amb el culet respingó hagués estat un dibuix animat hagués caigut cap a un costat. Perquè per culpa de la ineptitud i la inexistent agenda de la senyora del cul de pera, la nena amb el culet respingó ha hagut d'acabar fent el que no li tocava fer.
La moraleja vindria a dir: si estàs predestinat a ser un pringat no cal que t'hi trenquis el cap, ho acabaràs sent.
Aquesta nena es va anar fent gran fins a ser una nena gran que no deia mai mentides i que continuava tenint el culet més respingó de tot Catalunya i el món mundial i que, el que si que feia era intentar escaquejar-se dels mals rotllos.
En aquestes, que un dia una senyora que tenia cul de pera va intentar que la nena s'ocupés d'una cosa que no li tocava i la nena va pensar: "I, una caca!" Així doncs, va ser quan la nena va començar a pensar com podia escaquejar-se de fer el què no li tocava i, com que a banda de mona també era llesta, se li va acudir una petita mentida que era una bona idea perquè complia aquest requisits:
1) No la podien enganxar.
2) No perjudicava a ningú altre.
3) La deslliurava de fer el què no li pertocava.
4) Feia que qui havia de fer el què tocava, ho fes.
Va posar en pràctica la mini mentida i aquell dia no va dinar dels nervis. Tot rutllava a la perfecció i si no s'equivocava mentre ella era a casa la senyora amb cul de pera estava ocupant-se del què a ella si que li tocava ocupar-se.
En aquestes que va sonar el mòbil i al cap d'uns minuts de conversa cordial la senyora amb el cul de pera va dir:
"Doncs, que m'havia equivocat, que la cosa que no et toca fer és demà, m'havia equivocat de dia!!! Jajajajaja!"
Si la nena amb el culet respingó hagués estat un dibuix animat hagués caigut cap a un costat. Perquè per culpa de la ineptitud i la inexistent agenda de la senyora del cul de pera, la nena amb el culet respingó ha hagut d'acabar fent el que no li tocava fer.
La moraleja vindria a dir: si estàs predestinat a ser un pringat no cal que t'hi trenquis el cap, ho acabaràs sent.
13 comentaris:
Jo també m'hi he trobat. Ara intento no usar l'excusa de "és que avui no em va bé perquè...", que sinó corres el risc de trobar-te pringant igualment.
Això sí, fa temps que tinc assumit que la gent-amb-cul-de-pera-i-càrrec es mantenen en el càrrec a costa de que els altres els fem la feina.
Mmmmm. Interessant. Ahir era una mentida molt grossa, i avui és una petita mentida.
Deu ser allò de la relativitat, oi?
:D
Ai, Tarambana, que el pecat ha fet forat!
T'haurè de fer un curs de mentides i excuses de malpagador.
Mai no es diu avui no no em va bé si nò és que estàs totalment segur que no hi haurà un demà.
Va molt millor fer-se l'inutil "Ah, però això com es fa?"
Les cabretes pels seus pecats tenen els genolls pelats...
I jo que creia que tu eres una boy-scout en tota la regla!
És que quan s'és molt bona nena, no es poden dir mentides... perquè al final...es pringa igual (mira, un rodolí).
mmm... interessant concepte... recorda'm que et fagi fer un gir de 360º lentament al proper sopar...
Això, o potser que la senyora de cul de pera s'ho ha fet venir bé perquè sabia que el dia següent no te'n podries escapolir. Més que un pringat sempre serà un pringat, algú amb molt de morro sempre el tindrà, i farà els possibles per aconseguir el que vol, en aquest cas, no fer el que li toca, i que ho faci un altre. Ara ja era orgull personal que ho acabessis fent tu.
Mafalda, ja n'he après, ja! Mai més!
dan, ahir era igual de grossa quie avui, però la culpa ahir era més gran!
Zinc Piritione, no em vinguis amb frases fetesç, eh? Si no vols pols, no vagis a l'era!
Skorbuto, m'ho apunto!
jordi, un altre frase! Vaaaale... jo ho he entès, no es fa aixo!
veidedalt, en tot cas girl scout, amb miniflada!
vilapou, oi tant, mestre!, oi tant!
Karbeis, pero si el gir és de 360º no em quedaré al mateix lloc on sóc? Però en tot cas, m'apunto l'oferta!
xexu, un babró sempre serà un cabró, o cabrona, vamos!
i no podies recorrer a un plan b de dir: ualaaaaaaaaa doncs demà encara em va pitjor...i inventar-te un rotllo impprovitzat? ...
A mi se'm dóna fatal això de les mentides...veig que no sóc l'única xDD
Ànims i no deixis que et carreguin de feina a costa de que els altres visquin be!!!
Una abraçada!!
Ai! Quan un és un pringat ho serà amb mentides o sense. Quina merda!
Algun dia els pringats dominarem el món!
Publica un comentari a l'entrada