Obertura clàssica del Tai Txi, no em reconec al mirall amb la casaca de l’uniforme. L’hauria de dur més sovint. Em dóna un aire de serenitat i solemnitat Ens movem com una onada i al fer el gir de 180º, m’adono per primer cop després de dos anys que des de la finestra es veu Montserrat al fons amb la torre de la biblioteca retallada sobre seu. El cel és de color taronja i rosat.
dimecres, d’abril 9
13
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Ja, ja, tot el que vulguis, però segur que no es veu des del costat bo! :p
el més important és que te n'hagis adonat, no el temps que has trigat a fer-ho...
oooh! que filosòfic m'ha quedat no?
Demà que és dia 11, mentre fas les obertures aquestes, fixa-t'hi bé i informa'ns sobre si aixòs és vritat!:P
Zinc, ja sé que la meva reputació se n'anirà pels aires però jo et puc ben assegurar que aixòs és veritat de la bona
Sovint els petits detalls passen desapercebuts, i llavors fa molta ràbia perquè els hauries pogut gaudir molt més temps.
Jo només tinc una pregunta una mica sense sentit: i què hi té a veure el 13 amb el tai-txi i Montserrat? O potser és l'obertura del tai-txi? Si entro als cursos de l'any que ve potser no faré preguntes tan tontes...
al final acabaré fent taixí d'aquest... perquè cada dia conec més gent que en feu, i té molt bona pinta!
Publica un comentari a l'entrada