dimecres, d’abril 9

13

Obertura clàssica del Tai Txi, no em reconec al mirall amb la casaca de l’uniforme. L’hauria de dur més sovint. Em dóna un aire de serenitat i solemnitat Ens movem com una onada i al fer el gir de 180º, m’adono per primer cop després de dos anys que des de la finestra es veu Montserrat al fons amb la torre de la biblioteca retallada sobre seu. El cel és de color taronja i rosat.

Més de dos anys per adonar-me d’una cosa que sempre ha estat allà.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Ja, ja, tot el que vulguis, però segur que no es veu des del costat bo! :p

Jordi Casanovas ha dit...

el més important és que te n'hagis adonat, no el temps que has trigat a fer-ho...
oooh! que filosòfic m'ha quedat no?

Zincpiritione ha dit...

Demà que és dia 11, mentre fas les obertures aquestes, fixa-t'hi bé i informa'ns sobre si aixòs és vritat!:P

Anònim ha dit...

Zinc, ja sé que la meva reputació se n'anirà pels aires però jo et puc ben assegurar que aixòs és veritat de la bona

Laia ha dit...

Sovint els petits detalls passen desapercebuts, i llavors fa molta ràbia perquè els hauries pogut gaudir molt més temps.

Llum ha dit...

Jo només tinc una pregunta una mica sense sentit: i què hi té a veure el 13 amb el tai-txi i Montserrat? O potser és l'obertura del tai-txi? Si entro als cursos de l'any que ve potser no faré preguntes tan tontes...

Anònim ha dit...

al final acabaré fent taixí d'aquest... perquè cada dia conec més gent que en feu, i té molt bona pinta!