No sé per on començar. Ni pel principi me'n en surto.
Suposo que al cap i a la fi l'important és que n'he après alguna cosa. Últimament, a la feina, no faig més que aprendre coses.
Hi ha situacions, o millor dit, gent, que et desconcerten i us juro, que sovint els nens i nenes que tenim davant són els que ens salven de fer el més absolut ridícul defensat idees o enfrontatn-nos amb companys.
El fet segurament és minúscul. No el penso explicar, l'aprenentatge gegant. però un cop més l¡aprenentatge em sembla pobre. Perquè aprendre, o millor dit, constatar, que en aquesta vida has de ser poíticament correcta, mossegar-te la llengua i sobretot mantenir la compustura, sobretot que ningú vegi que ets dèbil, em sembla penós.
Qui tenia raó, jo o l'altra? És discutible. Segurament tots acordaríem que qui ha mantingut més les formes he estat jo. Però també tots acordaríem que no he estat a l'alçada. Les barbies amb talons tenen molt mala llet!
Bé, suposo que el que realment compte és que hem acabat parlant i hem signat la pau. Tot i que jo no sabia que se m'havia declarat mai la guerra. Això d'estar lliurant una batalla sense saber-ho és una putada important, sobretot perquè l'altre juga amb avantatge.
Després de tot l'embolic, puc dir que no sé ben bé qui ha guanyat. Jo em sento guanyadora moral però professionalment potser m'estant fent escac a la reina. Si, d'acord, tinc un quants peons en camp contrari però crec que és hora d'afrontar la realitat he d'avançar les tropes per donar llibertat al peons. Només per si un cas.
Suposo que al cap i a la fi l'important és que n'he après alguna cosa. Últimament, a la feina, no faig més que aprendre coses.
Hi ha situacions, o millor dit, gent, que et desconcerten i us juro, que sovint els nens i nenes que tenim davant són els que ens salven de fer el més absolut ridícul defensat idees o enfrontatn-nos amb companys.
El fet segurament és minúscul. No el penso explicar, l'aprenentatge gegant. però un cop més l¡aprenentatge em sembla pobre. Perquè aprendre, o millor dit, constatar, que en aquesta vida has de ser poíticament correcta, mossegar-te la llengua i sobretot mantenir la compustura, sobretot que ningú vegi que ets dèbil, em sembla penós.
Qui tenia raó, jo o l'altra? És discutible. Segurament tots acordaríem que qui ha mantingut més les formes he estat jo. Però també tots acordaríem que no he estat a l'alçada. Les barbies amb talons tenen molt mala llet!
Bé, suposo que el que realment compte és que hem acabat parlant i hem signat la pau. Tot i que jo no sabia que se m'havia declarat mai la guerra. Això d'estar lliurant una batalla sense saber-ho és una putada important, sobretot perquè l'altre juga amb avantatge.
Després de tot l'embolic, puc dir que no sé ben bé qui ha guanyat. Jo em sento guanyadora moral però professionalment potser m'estant fent escac a la reina. Si, d'acord, tinc un quants peons en camp contrari però crec que és hora d'afrontar la realitat he d'avançar les tropes per donar llibertat al peons. Només per si un cas.
9 comentaris:
Cop de mall a les barbies amb talons!!! (i a la Marina Rossell també, calci el que calci)
Bon capdesetmana, Tarambana! (ui, un rodolí!) :P
Així, no li ha sortit sang del nas?
Si lliuraves una batalla sense saber-ho, i no n'has sortit mal parada, és bon senyal, no? El dia que sàpigues que hi ha guerra, no vull ni saber com quedarà l'altra...
No saps com t'entenc! (o potser si)
Titi, no he entes res :-S, però l'important es que estas be oi??, posssss ja està hombre!!!!!
Bon findeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Noia. Aquesta setmana hi devia haver algun configuració astral estranya perquè també he tingut conflictes laborals. Per sort, en el meu cas, diria que s'han resolt satisfactòriament i em sembla que el que he après és justament que no passa res per ser vulnerable. Clar que això depèn de qui sigui l'altre que tens el davant, oi? Suposo que al capdavall no em puc pas queixar dels companys. Un altre ho hauria aprofitat per fer-me sentir pitjor!
Quin comentari més llarg que t'he fotut! Sort, que vagi bé!
Estic descobrint blogs molt interessants! Felicitats, aniré passant per aquí :)
Fins aviat!
Dani
Crec que t'entenc, "que ningú vegi que som dèbils" és justament això, i en el fons tots en som.
Felicitats pel bloc
Com dius: estar lliurant una batalla i no saber-ho, és una putada! I si te n'has sortit, un doble triomf.
Publica un comentari a l'entrada