Torno cap a casa tot passejant mentre els núvols negres tenyeixen el cel blau. El terra és humit i la seva olor em recorda al terrat de l'àvia. Fa bo. És un fantàstic vespre de primavera. I què tant hi fa que avui hagi hagut de callar i què tant hi fa que no hagi parlat tant com podria, tant com hauria hagut de... Ja en tindré temps. Me'n sobrarà.
I ja és divendres i el meu àngel de la guarda m'ha deixat una nota en forma de tiquet dins la butxaca de la jaqueta que fa el que ja era senzill en facilíssim. Com prémer un interruptor i que el llum s'encengui. Com obrir una aixeta i que ragi, just per on ha de rajar i no pas per sota o pels costats. Però jo no sempre ho veig així. Ja ho saps.
I avui que ja és gairebé divendres, me n'aniré a dormir esperant el demà amb un somriure. Perquè el demà sempre s'hauria d'esperar així. Malgrat el dit, l'escoltat, el callat, el somiat, l'amagat, el cantat, el vist, l'ignorat... Però, desenganyem-nos, és més fàcil quan és primavera.
I ja és divendres i el meu àngel de la guarda m'ha deixat una nota en forma de tiquet dins la butxaca de la jaqueta que fa el que ja era senzill en facilíssim. Com prémer un interruptor i que el llum s'encengui. Com obrir una aixeta i que ragi, just per on ha de rajar i no pas per sota o pels costats. Però jo no sempre ho veig així. Ja ho saps.
I avui que ja és gairebé divendres, me n'aniré a dormir esperant el demà amb un somriure. Perquè el demà sempre s'hauria d'esperar així. Malgrat el dit, l'escoltat, el callat, el somiat, l'amagat, el cantat, el vist, l'ignorat... Però, desenganyem-nos, és més fàcil quan és primavera.
8 comentaris:
No me'n puc estar1 Aquest post és molt bo!
És curiós, vol ser un text optimista, però deixa anar una certa tristor, juraria que has hagut de callar (o has preferit fer-ho) en un moment en que t'atacaven. Potser m'ho sembla a mi, no em facis gaire cas avui, de vegades ens volem veure reflectits en els altres sense saber-ho.
Això sí, m'ha agradat molt, m'ha arribat molt a dins.
I ara que és ja 'avui', com ho veus? Espero que el dia hagi començat amb el mateix somriure que va acabar el d'ahir. I pensa que avui no només segueix sent primavera, sinó que a més, és divendres.
Fa olor de primavera, el text. M'agrada... perquè a Alemania, ni la oloro... la primavera, dic.
Porfinévienneee!!
tirai, si? Gràcies!
Skorbuto, no vas desencaminat del tot...
Xexu, ho veig bé, molt bé! :)
yeral, molt fred, per aquí? Vaja... t'envio una bufada d'aire primaveral!!!
Això d'obrir una aixeta i fer que ragi (ja no per on ha de rajar, o pels costats, o per sota... sinó que ragi així en general) aviat serà difícil si santa Prisca no fa que plogui!
(M'agrada aquest somriure de primavera!)
Visca els divendres!!!
(i els caps de setmana en general)
Nena, un 10, m'ha encantat aquest post :-)
Gaudeix del cap de setmana, un petonas ben gran!!!
Publica un comentari a l'entrada