La cosa va així.
T’aixeques i penses que tocaria escriure un post però merda perquè no tens res a dir, merda perquè el que tu vols dir no saps com dir-ho i sobretot, últimament, merda perquè no tens temps d’escriure.
Després arriben vacances i mentre ets dalt el cotxe camí de ves a saber on, mentre ets a la piscina i mires com les formigues intenten escalar el teu cos, mentre ets al sofà mirant Ratatouille, jugant a la Oca amb la nebodeta, vomitant al lavabo per culpa del cocktail anitbiòtic explosiu de l’imbècil del metge que enlloc de curar-te l’otitis et perforarà l’estòmac, mentre esmorzes pa amb tomàquet i pernil i a la merda la línia, mentre mires alteurei i t’adones que ets la persona més afortunada del món, mentre mires al cel on s’hi retalla un arbre, mentre et passa tot això penses que necessites un ordinador. Que estàs perdent posts per minut i que necessites wi-fi com el pa que menges.
I, finalment arriba avui. El mòbil no para de fer “Biiiip” des de les 7:12 del matí, via Alemanya. “Biips” de felicitats que van ressonat per casa i obres el PC i no saps per on començar. Escrius tres encapçalaments, els esborres, tornes a començar, no trobes títol, et sona el mòbil, després el telèfon, des de Dublin et diuen traïdora però com a mínim no t’han retirat la paraula, via Calafell fas safareig i rius amb ganes, bips per aquí i bips per allà. I el post que no surt. O almenys no el que voldries que sortís avui. Que de fet tampoc saps com voldries que fos.
I, ara si em premeteu... vaig a agafar bufera... que 29 ja en són uns quants!
T’aixeques i penses que tocaria escriure un post però merda perquè no tens res a dir, merda perquè el que tu vols dir no saps com dir-ho i sobretot, últimament, merda perquè no tens temps d’escriure.
Després arriben vacances i mentre ets dalt el cotxe camí de ves a saber on, mentre ets a la piscina i mires com les formigues intenten escalar el teu cos, mentre ets al sofà mirant Ratatouille, jugant a la Oca amb la nebodeta, vomitant al lavabo per culpa del cocktail anitbiòtic explosiu de l’imbècil del metge que enlloc de curar-te l’otitis et perforarà l’estòmac, mentre esmorzes pa amb tomàquet i pernil i a la merda la línia, mentre mires alteurei i t’adones que ets la persona més afortunada del món, mentre mires al cel on s’hi retalla un arbre, mentre et passa tot això penses que necessites un ordinador. Que estàs perdent posts per minut i que necessites wi-fi com el pa que menges.
I, finalment arriba avui. El mòbil no para de fer “Biiiip” des de les 7:12 del matí, via Alemanya. “Biips” de felicitats que van ressonat per casa i obres el PC i no saps per on començar. Escrius tres encapçalaments, els esborres, tornes a començar, no trobes títol, et sona el mòbil, després el telèfon, des de Dublin et diuen traïdora però com a mínim no t’han retirat la paraula, via Calafell fas safareig i rius amb ganes, bips per aquí i bips per allà. I el post que no surt. O almenys no el que voldries que sortís avui. Que de fet tampoc saps com voldries que fos.
I, ara si em premeteu... vaig a agafar bufera... que 29 ja en són uns quants!
20 comentaris:
Moltes felicitats Tarambana! 29 són només un començament dona! jajaja a gaudir-los!
I què macos que són aquestos biiips!
Moltíssimes felicitats! 29 és una xifra que a mi em va agradar molt, tot i saber el que vindria després. Però et diré una cosa, a veure si et serveix. Quan s'és feliç, ni crisi ni hòsties, ja t'ho dic jo! A gaudir-ho.
Eiii moltes felicitats!! Doncs per no saber com dir-ho t'ha quedat rebé!! a gaudir-los, que fent anys a l'estiu et pots permetre el luxe d'anar a la piscina i remullar-te una bona estona! (i encara més amb el dia que fa...)
Petons!
Moltes felicitats! :)
Ai que joveneta!!!! jejeje
per molts anys com aquest Tarambana!!!!
petonets!
Felicitats, preciosa! Que joveneeeeeeeeeeeeta! Sembla mentida la qualitat i quantitat de coses que fas amb només 29 anyets. Aish!
Doncs moltíssimes felicitats Tarambana!! I que en siguin molts més!!
29?????
Ai quins bons temps.... Felicitats i aprofita, que d'aquí no res els recordaràs amb enyorança!
beep!molts anys!!
viip!!
Per molts anys, Tarambana!
A mi se m'estan acabant els 29...
29! Què fa de temps d'això!
Moltes felicitats!
Escolta'm, això de la vomitona, estàs segura que és culpa dels medicaments? Que t'ha deixat d'agradar alguna cosa, sobretot menjar, que t'agradava amb bogeria? Què t'agrada amb bogeria alguna cosa que no podies ni veure?
Sols pregunto ... ;)
Ja té tela el tema...Que esbufeguis per fer-ne 29! Però si deus tenir una caixa toràcica per 92 més tu!
Moltes felicitats, tarambana del meu cor!
qui els pillés!
Moltes felicitats pels 29 i pel teu sant, avui és el teu sant no? Què passa? Jo també celebro el sant! Qualsevol ocasió és bona muntar celebracions.
Doncs moltes felicitats! I felicitats dobles!
Per molts anys super-heroïna!
On era, jo, quan en tenia 29? Ni idea... recorda sempre que tu estàs envoltada de gent que t'estima. Per molts anys!
Moltes felicitats, Tarambana! Que per molts anys puguis anar fent aquests escrits tan macos que fas i que tots plegats els puguem llegir i comentant en vida teva i de tots, i que no ens falti mai la salut ni la fenya!!!!!!!
Per que el missatge que et vaig escriure jo a primerissima hora del mati no s'ha publicat????, jooooooo, buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Nineta, encara que sigui tard per molts anys, que ja t'estàs fent gran tia!!!!!
Un petonas inmens bonica!!!!!
Em sumo a totes les felicitacions!!!!! Què bé que no parés de sonar ni el fixe, ni el mòbil, això vol dir que tens molta gent al teu voltant que es recorda de tu i t'estima.
Publica un comentari a l'entrada