divendres, de juliol 4

Nit d'estiu, des del balcó de casa

Balcons lluminosos amb roba estesa.
Soroll de cuberts que repiquen contra plats.
Un Marlboro que ens arriba des de l'altra costat de la plaça, en forma de llumeneta petita a les mans d'algú.
Talons que cantonegen després d'un sopar, carrer avall.
Airet dolç que em mou els cabells i que en porta un xerrar fluix de dues amigues sota un arbre.
Moc el peu al ritme dels insectes del fanal hipnòtic. L'albarca em cau. Ungles de color de xocolata.

6 comentaris:

Sergi ha dit...

I així anar-les veient passar, que ha arribat l'estiu, i això sovint és motiu de somriure.

Jordi Casanovas ha dit...

Com es noten les vacances, nou look, tranquil·litat per poder observar i ungles pintades

Anònim ha dit...

Precioses nits d´estiu, com les trobàvem a faltar! La nostra casa dóna a una plaça, i amb les finestres ben obertes pots disfrutar del caliu dels mil i un soroll quotidians que s´esdevenen mentres, amb els peus sobre la taula disfruto d´una lleugera brisa i una llimonada ben freda...

zel ha dit...

És que no hi ha res com fer el gos, en el bon sentit de la paraula...

petonets!

Zincpiritione ha dit...

Ai, l'istiu!!!!

Sens dubte, una de les millors estació del món, només superada per la de Renfe de Vic...

Joan Recordà i Pellicer ha dit...

Qui acte generós és el teu, aquest d'embellir els instants que a la resta dels mortals la majoria de les vegades se'ns passen per alt.