Avui, estic estranyament dispersa, fins i tot nerviosa.
Suposo que és l'amenaçador divendres, seguit de l'imminent dissabte, que alhora el segueix diumenge, i que 24 hores més endavant donarà pas al dilluns.
Aquest dilluns tan meu, tan de tots els mestres. On comencem amb un somriure i ens prometem fer tot i més i, sobretot ens prometem, havent oblidat el ritme d'escola, que aquest any si que i, no que.
També suposo que la dispersió és deu a la meva falta de voluntat. Avui, de la manera més tonta, he fet un pas gegant cap a l'autoconeixement. I, tot seguit n'he fet deu enrere. Ja ho fem això els humans. Ens enganyem dient que avui si que n'hem après i en acabat, caiem en l'error de creure-ho, i perdem una mica el què havíem trobat.
I, doncs, així que penso fer amb aquest estat mental tan poc concret?
No ho sé... Però tot apunta a un dia d'autocomplaença, on no miraré cap programació d'aula, on deixaré descansar l'scanner d'imatges infantils i giraré aquest post cap a una superficialitat gastronòmica. Perquè, d'acord, m'he aixecat sense pintura de colors per pintar el dia, però això no vol dir que no sàpiga on trobar-la.
I, si ahir vaig poder convertir el bacallà en una petita festa, bé he de poder fer el mateix amb el meu dia!
Suposo que és l'amenaçador divendres, seguit de l'imminent dissabte, que alhora el segueix diumenge, i que 24 hores més endavant donarà pas al dilluns.
Aquest dilluns tan meu, tan de tots els mestres. On comencem amb un somriure i ens prometem fer tot i més i, sobretot ens prometem, havent oblidat el ritme d'escola, que aquest any si que i, no que.
També suposo que la dispersió és deu a la meva falta de voluntat. Avui, de la manera més tonta, he fet un pas gegant cap a l'autoconeixement. I, tot seguit n'he fet deu enrere. Ja ho fem això els humans. Ens enganyem dient que avui si que n'hem après i en acabat, caiem en l'error de creure-ho, i perdem una mica el què havíem trobat.
I, doncs, així que penso fer amb aquest estat mental tan poc concret?
No ho sé... Però tot apunta a un dia d'autocomplaença, on no miraré cap programació d'aula, on deixaré descansar l'scanner d'imatges infantils i giraré aquest post cap a una superficialitat gastronòmica. Perquè, d'acord, m'he aixecat sense pintura de colors per pintar el dia, però això no vol dir que no sàpiga on trobar-la.
I, si ahir vaig poder convertir el bacallà en una petita festa, bé he de poder fer el mateix amb el meu dia!
7 comentaris:
Noia aquest bacvalla te una pinta que no he pogut evitar ficar la forquilla, per cert ja veuras el meu post d'aquesta tarda va de cuina.Bon profit.
mmmm... quina bona pinta!!
I si et calen colors, llapis, pinzells, pintures, guixos, pastels o qualsevol altra cosa per a pintar, m'ho demanes, que jo tinc de tot!! :)
Doncs que vols que et digui...no em sembla pas cap superficialitat aquesta esqueixada!
En alguns restaurants sí que he tastat esqueixades superficials...això és un pas enrere.
I gaudeix que encara falten quants,5,4,3,2,1....;)
Oh! Quina bona pinta aquesta esqueixada!
Sí, és clar que sí. Segur que trobes la teva pintura de colors, segur!
El trasto aquest no m'ha deixat enviar el comentari.
Deia que si aquest bacallà l'has fet comprant al mercat, que continuïs amb aquest costum, que val la pena.
També deia que molts ànims per començar la temporada, que pensis en els nens, però tot plegat, a partir de dilluns que ve. Fins llavors, amb la calma.
M'apunto a l'esqueixada... si en queda i els nens que s'esperin que quatre dies són quatre dies.
Per fiiiii puc escriure't un comentari... el bloguer em deia coses rares...
Ui, aquest estat d'ànim em sona, massa i tot, XDDDD
Quina bona pinta l'esqueixada, fa anys que no en menjo... snif snif.
Encantada de tornar-te a llegir!!!
Publica un comentari a l'entrada