Nervis i emoció.
Cares noves, canvis, coses que segueixen igual, llibres nous per desprecintar i plantes seques que ja no cal regar. Suros buits, caixes plenes, passadissos sense nens i classes amb massa mestres. Ordinadors desendollats, la màquina de cafè adormida, la nevera buida. La sala de mestres plena.
Horaris que no quadren, cua al despatx de direcció, comandes equivocades, serveis territorials comunicant, mestres que no arriben, altres que ens agradaria que marxessin, i el nostre telèfon que no para de sonar.
Un cafè descafeinat, de màquina, gràcies, podem marxar, ja, senyor director? La gana apreta i per ser el primer dia ja hem fet prou.
Demà tornarem i jo, que quedi aquí, ja firmaria perquè la resta dels dies de curs siguin com aquest. Si, hi ha coses a millorar, més de les que sabem o ens imaginem però les vibracions d'aquest inici de curs són diferents a les d'altres anys i això ens anima a tots. Han quedat mil coses pendents per demà... però les farem, ho prometem, sinó demà l'altra. Perquè ens agrada la nostra feina, ens agrada ser mestres.
Cares noves, canvis, coses que segueixen igual, llibres nous per desprecintar i plantes seques que ja no cal regar. Suros buits, caixes plenes, passadissos sense nens i classes amb massa mestres. Ordinadors desendollats, la màquina de cafè adormida, la nevera buida. La sala de mestres plena.
Horaris que no quadren, cua al despatx de direcció, comandes equivocades, serveis territorials comunicant, mestres que no arriben, altres que ens agradaria que marxessin, i el nostre telèfon que no para de sonar.
Un cafè descafeinat, de màquina, gràcies, podem marxar, ja, senyor director? La gana apreta i per ser el primer dia ja hem fet prou.
Demà tornarem i jo, que quedi aquí, ja firmaria perquè la resta dels dies de curs siguin com aquest. Si, hi ha coses a millorar, més de les que sabem o ens imaginem però les vibracions d'aquest inici de curs són diferents a les d'altres anys i això ens anima a tots. Han quedat mil coses pendents per demà... però les farem, ho prometem, sinó demà l'altra. Perquè ens agrada la nostra feina, ens agrada ser mestres.
17 comentaris:
A la meva ahir tempesta avui fang i fulles dels arbres de la montanya, serveis territorials potser comunicaven pero com el nostre telefon no anava.
Un gran escrit sí senyora! m'he sentit identificat en unes quantes de les coses que expliques; a mi particularment em desesperen els horaris que no quadren, un clàssic de cada inici de curs.
Que tinguis molt bon curs.
Salut
Si, que tinguis un bon curs, que tal i com corren els temps, es com desitjar lo millor, perquè entre els nens d'ara i alguns pares... lo estrany es que el burnout no ens afecti més sovint.
Molts ànims companya.
i que duri...
si la feina t'agrada, els obstacles són més petits
Si senyora, com diu en Jordi, i que duri...
M'agrada que els mestres diguin que els agrada "ser mestres" i que "els agrada la feina". Després d'uns quants anys i de conèixer uns quants tutors i tutores, informes i xerrades he comprovat que no tots poden dir el mateix.
Us felicito i a tu personalment. La meva millor amiga també és mestra i va ser directora d'una escola amb 24 profes . Sempre em diu el mateix que tu. Tant de bó això s'encomanés.
Molts ànims pel nou curs!
Oh! genial! Bon inici de curs! Els teus alumnes tindran sort amb tu, segur!
Tot un curs per construir, com a tot arreu, és normal que tot estigués potes enlaire, oi? Això si, confio en que la màquina de cafè hagi donat el rendiment que s'esperava d'ella. Això és de vital importància.
Endavant i ànims, mestra!
La feina de mestra hauria de ser vocacional, com tu, perquè segur que hi ha molt mestre que està allà per les vacances i/o perquè no troba una altra feina de lo seu...
A mi sempre em diuen que em faci mestra ja que he estudiat història i no es troba molta feina d'això...
Afortunadament per mi i pels nens sempre m'he negat XDDD (tampoc vaig fer el CAP, jeje)
Nena, quina energia positiva per tornar a la feina! Ole ole i ole! Espero que tinguis un molt bon inici de curs i encara més bon curs tot sencer!!
El post m'ha agradat molt! Tota la llista de coses que et trobes, en més bon o mal estat, després de ser dies fora... Una mica com quan tornes a casa després d'haver estat fora molt de temps...
Per a mi, que sigui un tallat! :)
Somriures, maca!
I qui es que diu que treballeu poc, si encara falten dies per que els nens començin l'escola i vosaltres ja esteu batallant???
Sort dolça, aquest any el necessitaràs, per que viuràs a casa teva amb elteurei i ara sabràs que es treballar fora de casa i desprès dins de casa, juasjuasjuasjuasjuas.....petonets per calmar els nervis eh :-)
Ànims!
Si la cosa comença bé és bona senyal… I si esteu motivats i animats encara més!
Diantres, quasi m'emociones i tot. Que siga un bon curs.
Quines ganes de sentir totes aquestes coses...
bon curs!
Publica un comentari a l'entrada