divendres, de novembre 28

Superheroïna: el retorno

Tantes hores a casa, m'han fet marcar nous objectius a la vida. Ara que duc enclaustrada una setmana, m'adono que el món sense la meva presència aïllada aniria cedint al caos.

Podeu pensar que jo des de casa, faig poca cosa per millorar el benestar general del planeta però us equivoqueu, des del menjador de casa meva i enmarcada de coixions, sense oblidar el suport inestimable de la manta elèctrica, faig que el món tiri endavant.

Si, benvolguts, perquè ja no és només que el grau de consum elèctric hagi augmentat (des d'aquí dono les gràcies, al senyor barra senyora LG, al senyor barra senyora Daga, al senyor barra senyora Teka, al senyor barra senyora Compaq), ni el grau de consum de gas (gràcies al senyor barra senyora Gas Natural i al senyor barra senyora Junkers, Danke chen, fiele danke) s'hagi incrementat. És molt més que això, jo ajudo al món a girar, la meva humil llar, amb la meva humil presència ajuda a que l'economia rutlli i que milions de persones puguin desenvolupar la seva feina.

I no, no estic parlant d'estar enganxada al TeleTienda, jo apunto més alt.

El món no s'enfonsa gràcies a mi, la super heroïna de pa sucat amb oli amb el culet respingón més bufó de tot Catalunya i el món sencer (retirada del mundanal ruido, fent un curs de reciclatge a mans del seu mentor, Suprunaman).


Si, senyores i senyors, jo cada dia del món, fent esforços sobre humans (sobre humans no per la contractura, sinó per la heroïna que duc dins - en forma de ibuprofè, que no deixa de ser droga), doncs això, que jo fent esforços sobre humans cada dia m'aixeco del sofa i obro al senyor carter! Increïble, ho sé!

Però no creient que faig prou per la humanitat, encara faig més. Jo cada dia d'aquest món paral·lel contracturat en el que visc, contesto al telèfon i amablament escolto les ofertes de yahoo, vodafone i altres. L'altre dia fins i tot el meu número de telèfon va ser premiat amb un premit (que diuen)

Si, blocaires del món catosfèric, jo faig això cada dia! No, no cal que em doneu les gràcies, és el meu deure com a super heroïna de pa sucat amb oli, al servei del món mundial i de blocat (ai, no!) de blogspot en particular!

Però no us enganyaré, a vegades la meva humanitat em traeix i no actuo com s'esperaria de mi. He comès dos faltes cap a la humanitat que espero que em perdonareu:

1) Després d'una llarga conversa telefònica on jo resistia les envestides del capitalisme consumista vaig veure'm obligada a mentir! Al preguntar-me pel titular vaig dir (déu meu! que terrible, no matreveixo gairebé ni a reproduir-ho!) vaig dir que... d'acord, ho confesso: vaig dir que jo... que estava de lloguer!!! Va ser tal l'ensurt del senyor teleoperador que la conversa es va tallar al moment!

Terrible, ho sé.

Però no acaba aquí.

2) Després d'aixecar-me dolorosament del sofa, una senyorita muy amable me ofrecio los servicios de una companyia de la competencia de la mía. "Gràcies, però no m'interessa" vaig respondre. "Perdón?" Va dir ella. "Que ja estic contenta amb el servei que tinc, ara" "Perdón?" La comunicació fallava era evident. "Puede hablar en castellano, por favor?" em va preguntar. "No" Vaig dir jo. La conversa també es va veure interrumpuda sobtadament.

Terrible, ho sé.

Com a heroïna de pa sucat amb oli sé que no he actuat com s'esperava de mi, espero, però, que no m'ho tingueu en compte.

I, sense més, agafo el meu pijamet i surto volant al crit de "Hello Kitty! I que ningú m'ho quiti!"

11 comentaris:

Anna Tarambana ha dit...

La història sencera de la super heroïna aquí.

Per cert, que baix que he caigut, que ja no té ni categoria pròpa ni re!

Anònim ha dit...

Se echaba de menos a la Tarambana... que te mejores! ;D

Llum ha dit...

Ostres, quantes coses que ens perdem els que anem a treballar! :-D I gràcies que ens les perdem!!!

M'has fet riure molt. Ho provaré, això de dir que no puc parlar en castellà...

Zincpiritione ha dit...

Iupiiiiiii! La superheroïna ha tornat!!!!

I parlant d'heroïnes... què se'n deu haver fet de la mítica senyora de la foto de la caixa de la manta Daga? Fa anys que fan servir la mateixa foto i no l'actualitzen. Perquè? Eh? Perquè? Suposo que si l'actualitzessin veuríem que s'ha convertit en una venerable iaiona. Espero que no hagi traspassat, pobra dona, perquè em sabria hasta com greu...

Striper ha dit...

Noia vinga a millorarse vale.

Sergi ha dit...

Home, se't perdona perquè ara estaves desentrenada i feia temps que no salvaves el món ni res.

Però això de parlar només en català és un salva-vides molt bo per aquest tipus de trucades, ha de funcionar segur! Intentaré provar-ho, a veure si em surt.

El veí de dalt ha dit...

Salvadora de desprevinguts: amb aquest pijama passaràs fred!

Puji ha dit...

Doncs per mi ets superheroïna justament pels dos últims punts.

òscar ha dit...

poca conya que el pà sucat amb oli està de infart!
queda tot a les teves mans, barra sra. tarambana! :)

El veí de dalt ha dit...

Heroïna,
ja l'hem liada de nou...

neus ha dit...

Sort que tots els herois i heroïnes teniu aquest alter ego que us fa ser tan terribles!
Que et milloris!!