dimecres, de juny 10

La línia

Aturdida. Em ve aquesta paraula al cap.

Buida.

Indefensa.

Quan has decidit que no vols fer una cosa, quan te n'has desdit, quan has posat el collons damunt la taula, com m'ha dit avui en Joan, que et vingui algú i pel simple fet que cobri més que tu, pugui assenyalar-te amb el dit i dir-te au, va maca, l'any vinent segueixes perquè... bé, perquè sí. Et deixa aturat.

Jo estic aturada. He de fer aquesta passa a l'altra banda de la línia, la meva banda de la línia, on em dic a mi i a tothom que no és tan terrible, que ens en sortirem, que si les coses passen és per alguna cosa, que és una oportunitat per tirar endavant coses, que el fet que seguim on som ens permet seguir lluitant per una escola en la que creiem i estimem. Pero aquests dies, a aquestes alçades de curs, amb aquestes reunions, acords i desacords, paraules fora de to, comissions de servei, places vacants i cansament, no tinc prou forces per fer la passa frontarera.

Espero que aquest post, sigui el fil que em tivi el genoll, que alhora tivarà el turmell, que alhora tivarà el peu, que al final em tivarà a mi. Encara que sigui a càmara lenta, he de creuar la línia de sortida.

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Et desitjo molta sort i que trobis la força necessària per assolir el que vols, creuar aquesta línia, sigui quina sigui. Pots aprofitar per descansar ara quan tot acabi, i amb les piles carregades, enfrontar-te a qui sigui, cobri més o no.

Unknown ha dit...

Tarambana, noia! Doncs a travessar la línia! Ni que sigui a càmera lenta com dius! Ànims!

Anònim ha dit...

SOMMI¡ LO PRIMER LA TEVA ESTABILITAT EMOCIONAL.
FORA TOTS ELS ALGUNS.....
JUGANT AMB BCN.

DooMMasteR ha dit...

Ànims! Fes el salt!

AlImbUrg ha dit...

Tarambana, agafa el "monederu" i fes cap a la sabateria més aprop de casa, et compres unes sabatetes mones mones i a tirar milles!!
Ja veuràs com és més fàcil de fer el pas a l'altra banda de la línia!!
Animussss!!

Núr ha dit...

Quan tu decideixes que no, algú de «més amunt» et diu que ho has de fer perquè ell ho diu rebenta de veritat! I no t'hi pots negar...

T'envio un bon grapat d'ànims per a tirar endavant això que has de fer! I com diu l'AllmbUrg, amb unes sabates més maques et serà més fàcil tirar cap endavant! :)

annna ha dit...

Mira, jo he hagut de lluitar contra la familia, els amica, el pobla, Deu i sa mara per una "puta excència", doncs tu per un ATUR QUE T'HA VINGUT OBLIGAT. POSA ELS COLLOS O ELS OVARIS, FRASE QUE MÉS T'AGRADI DAMUNT LA TAULA I EL QUÈ S'ACOSTI CONTRADIENT EL QUE TU HAVIES DECIDIT FERMAMENT, QUE GIRI CUA I CANVII DE DIRECCIÓ.
Costa TANNNNNNT, tant pendre la decisió que un cop l'has près només falta que en moments de feblesa ( que se'n tenen, o de culpabilitat, q tb se'n tenent....) TU HAS DE SER FERME AMB LO TEU. SEMPRE I LLUITAR PEL QUE HAS DECIDIT, SIGUI EL QUE SIGUI, perquè, si es dona el cas que bé un clatellot, el passaràs tu sola, bé, tindràs amics, xo passal, passa'l es passa sol, ben solet. AIXI, QUE PIT I COLLONS!!!

DISCULPEU LES PARAULOTES, XO HI HA VEGADES QUE SEGONS QUÈ NO ES POT EXPRESSAR DE CAP MÉS MANERA....

NO PASSO MASSA SOVINT, X AKI, XO SEMPRE HI HA TEMES MOLT INTERESSANT, LA VERITAT I SEMPRE EM REFORÇA LES MEVES ENFONSADES O M0'ENSENYA ALGUNA COSA NOVA, O Q HAVIA OBLIDAT, GRÀCIES!!!! ANNATARAMBANA, Q AIXO M'HO PODRIEN DIR A MI XQ PERDO HAS LES COSES QUE PORTO POSADES AL DALMUNT, ONDIA QUIN DESASTRE DE DONA.....
ANNNA:) PT

USD ha dit...

si busques, sempre trobaràs una sortida digna