dilluns, de juliol 13

Un espai

No puc escriure'n. I, no sé quan podre.

Deixeu però que aquest sigui el meu refugi, que aquí res dolent passi, que aquí pugui oblidar el meu cor encongit i el nus a la gola.

15 comentaris:

Susanna ha dit...

No pinta gens bé aquest post, però espero que sigui el que sigui es pugui solucionar aviat.

Núr ha dit...

Nineta, què et passa? Pensava que el fet d'adonar-te a la Llongueras que t'havies de preocupar més de «tallar-te el cabell» t'havia servit d'alguna cosa i veig que potser no ha estat així... O és que aquest article està relacionat amb alguna altra cosa?

T'envio molt ànims i molta força per a superar el que sigui que et fa estar així, preciosa! Molts petons i una abraçada ben gran!

Anònim ha dit...

sigui el que sigui, cuida't molt i demana tota l'ajuda que et calgui per seguir endavant, per desfer els nus de la gola i per eixamplar el cor.
El teu blog traspua que al darrera hi ha una bona persona ( que entre altres coses escriu molt bé), i al final de tot això és la única cosa important d'aquesta vida.

renta activa ha dit...

has pillat un missatge sospitós al movil del teu reietó?

segur que tot té una explicació , dona.

neus ha dit...

això no ho has ni de demanar Tarambana, més que tarambana!
et porto una mica de l'aire fresquíssim i pirinenc d'ahir, també unes quantes flors magentes de salees (ni ideia de com s'escriu, tu) que alegraven el paisatge verd i blau... una mica i força del silenci i de la calma que es pot trobar rondant els 2.500m. ... ah! i també una abraçadassa!!

:*) cuida't! i sobretot, sobretot que't cuidin!

Sergi ha dit...

Umm, millor no ficar-se en el que pugui ser, però desitjar que passi aviat el que et genera aquest nus. Com et diuen per aquí, cuida't i deixa't cuidar. Una abraçada fortíssima.

Unknown ha dit...

Buf! Jo avui, també, necessito aquest espai on no passi res dolent!
Ànims, noia! Una abraçada ben forta!

Jordi Casanovas ha dit...

sort i que passi aviat.

marta ha dit...

molts i molts anims. Endavant tarambana!

Dan ha dit...

Ui ui.
Sigui el que sigui. Aquest es el teu refugi, el castell, el racó teu i només teu.
Anim!

Olenska ha dit...

Ais...

ànims i que no siga res!

laianna ha dit...

Ara és el moment de refer forces: molts gelats i pendre la fresca en una terrassa amb els amics i el reietó. Ànims i que passi tot ben aviat !

musa ha dit...

La combinació dels dos darrers posts, salpebrada amb els més recents, no augura bones notícies.

Abraçadíssima. Cal ser fort, i recordar que es té gent a prop que t'estima i estarà al teu costat.

Núr ha dit...

...espero que passi, si és que pot passar. Sigues forta, com diu la musa i deixa que la gent del teu costat estigui ben a prop. Un pitonet, bunika!

annna ha dit...

és el teu racó, x això, la teva gent s'hi pot apropar, deixat cuidar, abarçar, estimar i mimar...escoltat...cuida't i d'aki a uns dies haurà passat el nus a la gola...i a tornar-hi! no sempre és de color de rosa lamentablement em diuen a mi!!!! i és q és així!
cuita't l'ànimeta i aviat staràs refeteta!
annna:))