dijous, d’octubre 8

Envans rutinaris

No tinc ganes d'escriure, però m'hi obligo.
Un exercici més de normalitat.
Aquests dies són estranys: matins estranys, vespres estranys. Buits estranys.
La falta de companyia m'ofega. Mai abans m'havia passat. Només a la feina puc estar sola, sense que un nus m'estranguli la gola.
Et trobo a faltar, papa.
Què faria aquest dies sense mestres a qui perseguir, sense inspectores a qui respondre i nens de qui preocupar-me? Què faria sense rentadores a posar, llençols a canviar, sopars a escalfar i sèries per mirar? Què faria sense fer res? Què faria sense aquestes rutines que en el fons protegeixen el nostre jo d'enfonsar-se. No sé si les rutines ens construeixen, però ara per ara a mi em fan d'envans.

22 comentaris:

òscar ha dit...

són rutines imprescindibles quan trobem a faltar algú. envans que ens protegeixen d'una tristor encara més gran.

una abraçada molt gran!

Sergi ha dit...

És la normalitat que necessites, sentir que tens una vida que ha de continuar. I potser el buit és gran, però l'aniràs omplint amb petites coses. Però poc a poc, no es poden fer les coses amb pressa. De moment, aferra't al que et fa sentir bé. I demana ajuda i consol sempre que ho necessitis.

Una abraçada enorme.

Unknown ha dit...

Noia, saps? No sé què dir-te. Porto una estona aquí intentant trobar les paraules adequades, però no les tinc. De vegades, va bé fer, per a aquella persona, una mena de petit homenatge personal, una d'aquelles coses que saps que ell entendria, però quasi ningú més. No et diré allò de que segueix sent, d'alguna manera, amb tu perquè ara, això et sembla una ximpleria. Molts ànims i una forta abraçada!

Striper ha dit...

tens tota la rao de vegades aquestes coses ens protegeixen jo he pasat alguna epoca amb rutines molt marcades i por de fugir de ella.

Dan ha dit...

La rutina. Tanta mania que li tenim de vegades, i tant que ens protegeix altres. Ànims noia!

El veí de dalt ha dit...

Veïna "estranya", heu llegit l'escrit que us he deixat a la bústia?

DooMMasteR ha dit...

Bonica, t'envio molts anims! A part de la rutina busca refugi en Elteurei. És qui més et pot ajudar.
Petonets!

neus ha dit...

et deixo per aquí quatre totxanes i quatre matxembrats, per si cal un altre envà.

una abraçada immensa, maca!

viu i llegeix ha dit...

Les rutines són com una xarxa invisible qu ens aguanten, en els bons moments i en els dolents. Ens donen estabilitat.Aquella sensació de "soc a casa" i encara que els meu món s'enfonsa, hi ha coses que no canvien.
Hi ha pèrdues que duren molt de temps i costen d'empassar. Dona't temps i deixat gronxar per les rutines. És un consell d'especialista en pèrdues.

rhanya2 ha dit...

De vegades una simple espelma fa molta companyia. Aviat farà quinze anys que va marxar el meu allà on acaba d'arribar el teu. De tant en tant li encenc una espelma i em reconforta.
Un petó, Anna.

marta ha dit...

t'envio una abraçada molt gran. tens tanta raó amb el que dius...

pluja ha dit...

És un moment difícil, i els buits costen molt d'omplir però les rutines, com molt bé expresses, ens ajuden a viure moment a moment, mentre recopilem els records i les emocions i intentem posar-les al calaix que els toca. Ànims!

musa ha dit...

Buf. Ànims, i mil abraçades.

Laia ha dit...

La rutina i tenir-nos ocupats ens fa de tapadores per intentar arraconar el dolor... i és bo, és necessari, sinó tindríem massa temps per pensar... i en aquests casos no es massa sa.

A fer el cor fort i a seguir endavant, com bonament es pugui... una abraçada!

Kuroi Neko ha dit...

Una forta abraçada, Tarambana.

Farlopa ha dit...

Mal dia per tornar apareixer, simplement una abraçada !!!

Anònim ha dit...

Xiqueta, el vici és el vici.

Alepsi ha dit...

Reprendre la "normalitat" és un estat de consciència... dona't temps a tu mateixa... i, mentretant, si això et va bé, escriu.

Me n'alegro de tornar a ser per aquí... petons!

Joana ha dit...

I amb el temps et penses que s'oblida i no es cert! Els records de cop són ben presents. Serà perquè els hem estimat i ens han estimat com ningú :)
Una abraçada Anna!

Núr ha dit...

Molts i molts ànims, bunika! T'envio una abraçada ben forta! I continua enfeinada fent cosetes que et distreguin de pensaments dolorosos... A poc a poc et farà una mica menys de mal.

El veí de dalt ha dit...

Molts ànims i records! Una gran abraçada veïnal.

Anònim ha dit...

Ja, verjetno zato je