dissabte, de novembre 7

Hauria d'escriure

Mentre la lluna m'espia des de darrere les branques d'un arbre, penso que hauria d'escriure.

Quan sento l'olor de la xocolata regalimant per les vores d'un croissant que intueixo calent, penso que hauria d'escriure.

Escoltant perplexa un comentari barroer sobre la violència de gènere, penso que hauria d'escriure.

Triant les segones sabates de la temporada, penso que hauria d'escriure.

Tastant la primera beixamel ben feta de la meva vida, penso que hauria d'escriure.

Penso que hauria d'escriure cada dia en algun moment.

Penso que ja va sent hora que obri el correu de nou, que trobi el moment de seure i pensar. Seure i escriure.

13 comentaris:

Striper ha dit...

Potser si no, aquest de avui ja es un petit pas no?

Jordi Casanovas ha dit...

ja hi ets de nou. Ben tornada.

Sergi ha dit...

Jo també crec que hauries d'escriure, perquè se't troba a faltar. Mira si tens temes per fer posts. És qüestió de seure una estona i posar-s'hi.

Marta Cebrián ha dit...

Al tu ritme Tarambana, al teu ritme. T'esperem.

Jordi Cirach ha dit...

Mira... escriure és la passió de la meva vida, i malgrat la meva joventut no hi ha dia que faci alguna cosa per donar a conèixer la meva literatura, per petita i austera que sigui. Així doncs a tu també et recomano que segueixis escrivint dia rere dia :)

M'ha encantat el blog! Desitjo que també t'interessi el meu :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Joana ha dit...

Ho acabes de fer i ja és un senyal :)
A poc a poc...

marta ha dit...

sabates! beixamel! xocolata! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Alepsi ha dit...

Cada dia hi ha una petita cosa que ens fa voler escriure.... però mai hem d'arribar a dir-nos "hauria de". Quan surti, sortirà... i mentre tant, si ens vas fent saber que segueixes activa (encara que sigui mínimament) per aquí... ja ens està bé!

Ànims!!!!! ;)

Farlopa ha dit...

El moment de tornar escriure es teu, només teu i quan en tinguis ganes ... jo tornaré per tornar-te a llegir. Una abraçada !!!!

Núr ha dit...

Estic amb la Joana. A poc a poc van sortint cosetes. De moment, ja has escrit alguna coseta i se t'hi pot reconèixer, amagada entre les paraules. A poc a poquet...

Una abraçada, bunika!

neus ha dit...

:) he entrat per dir-te exactament el mateix que la Marta.
Al teu ritme.
Una abraçada, preciosa!

Laura ha dit...

Me encanta que vuelvas... ;)

El veí de dalt ha dit...

Vinga, carinyet; que t'esperem...