Descripció: Menú de cafè de reconegut nom.
Data: Setmana Santa del 1995
Lloc: Restaurant Cafeteria Deux Magots de París, al carrer Saint Germain.
Lloc on he fet la fotografia: al terra del menjador de casa la meva mare.
Instigador: el pare Tarambana.
Data: estiu del 2003
Lloc: Bar d'una terrassa de l'exterior del Museu Van Gogh a Amsterdam.
Lloc on he fet la fotografia: damunt el cobrellit (i per tant llit) de la meva antiga habitació.
Instigador: Puc culpar les meves amigues que eren amb mi?
Objecte nº 3
Descripció: Iman de fusta de nevera.
Data: Estiu del 2005
Lloc: Botiga de souvenirs d'Edinburgh, prop del castell.
Lloc on he fet la fotografia: nevera de la cuina de casa la meva mare.
Instigador: El volia perquè sabia que li encantaria al meu parei no estava disposada a pagar 3 lliures i pico... Lladres!
Objecte nº 4
Descripció: Mapa carrers.
Data: Estiu del 2006
Lloc: Oficina de Turisme de Cambridge.
Lloc on he fet la fotografia: taula de l'escriptori de l'estudi (que ja sabeu que som pijos i tenim estudi)
Instigador: Em sembla un robatori que et facin pagar en una oficina de turisme per un mapa. Què s'han cregut?
Descripció: 2 vikíngs mini de fusta.
Data: Setmana Santa del 2007
Lloc: Botiga de souvenirs de Copenhaguen.
Lloc on he fet la fotografia: el sue lloc habitual, l'estanteria de l'estudi.
Instigador: I, jo què sé... però era ells o la "sireneta"
Descripció: 2 culleretes de postres.
Data: Estiu del 2007
Lloc: Hotel de Schaffhausen, Suïssa.
Lloc on he fet la fotografia: taulell de la cuina de casa.
Instigador: Volíem fer un picnic a l'hora de dinar però no teníem estris.
I, fins aquí la meva experiència de lladre... Sempre havia cregut que era més dolenta...
14 comentaris:
A veure si ara et perseguira la Interpol!!!
potser el més correcte seria dir-te que no viatgessis tant perquè sembla que això de viatjar et fa caure en el crim però et diré una altra cosa. És moníssim tot!!!!!!!!!!!!!!!
Jo no sé què dir-te... el meu historial delictiu és més extens, però m'he especialitzat. Jo només robo tasses de cafè. Però si veiessis les que tinc... d'això n'hauria de fer un post, però sempre he pensat que seria lleig declarar-me un lladre de manera tan pública.
Però jo els imants de nevera els compro, joder!
Ui, però què és aixòs? A la poli vas, delinqüenta!
Ostres, jo no m'atreveixo a confessar les coses que he robat :P
em pregunto com coi vas endur-te la safata...
Jué! I jo em sento malament per robar els gots de sake dels xinesos...
Jo m'hagués esperat a confessar els tres últims. ENCARA NO HAN PRESCRIT!!!!
Ara sabem qui va iniciar la crisis econòmica ;)
Cleptomana, pot ser? (es diu així, no?)
OH! Una pista magnífica. Gene Muir vídua i lladregota. Magnífic :)
Trobo que com a lladre tens un gust exquisit. Lo típic són els sabonets i les tovalloles cutres dels hotels.
L'objecte número 2 és molt xulo!
Mai robo objectes per als turistes. Fan amb les petites mans d'algú. Però jo no els compri qualsevol. Pel que és igual de dolent per als negocis! Quina idea per un post!!
Cleptòmana!
Publica un comentari a l'entrada