divendres, de juliol 2

Acabaments

No puc evitar pensar, què deu passar ara en el despatx que ja no és meu. No sé quan tardaré a deixar de ser cap d'estudis, no sé quan tardaré a sentir-me lliure... Que abstracte que és la paraula liure.

Aquestes últimes setmanes han estat una bogeria, una bogeria de feina i de maldecaps... el càrrec
semblava no acabar-se mai i el tancament del curs i la direcció semblava no poguer-se fer mai efectiu. Tenia moltes ganes de deixar les claus i entrar en una classe amb taules baixes i 2 suros, una classe amb pinzells mig bruts i llibres masssa llegits.

Tinc una treva de 48 hores, una maleta per fer i 15 dies fora de casa. Sola, que sola em sentiré després que el brogit del meu cap hagi parat.

Només espero la tornada. La meva tornada.

4 comentaris:

Núr ha dit...

No t'has de sentir sola, has de gaudir d'aquesta tranquil·litat!

Jo també hauria de començar a pensar de fer la maleta... Quina mandra!

Sergi ha dit...

Gaudeix d'aquests dies, que te'ls has ben guanyat. Acostuma't aviat a la tranquil·litat per aprofitar el màxim de dies. I torna, torna aviat.

Josep B. ha dit...

I tot i així és molt probable que el curs vinent la teva feina sigui mossegar-te els llavis per no dir a qui et substitueixi què faries per por que no soni a "què has de fer". Ho dic per pròpia experiència.

Zincpiritione ha dit...

Aprofita els dies! Bones vaca-cions, Tarambana! Muuuuuuuuuuuuuuuuu!!!