dimecres, de desembre 1

Nadal


És fascinant com una cosa com Nadal pot cabre dins una bossa i dues caixes guardades a l'armari del traster, junt amb una escala plegable, dos pots de vernís i un pinzell, la caixa amb el trepant Bosch, un pot de massilla, les cadenes del cotxe i dos prestatges de fusta d'Ikea, que segurament no penjarem mai.

Suposo que així és Nadal, que hi cap a tot arreu i que treu el nas fins i tot encara que se sàpiga no ben rebut per bona part de la societat. Com cada any, em sento estranya enmig de tota aquesta gent que clama que Nadal només és una festa comercial, que hi ha molta gent sola en aquest món, que hi ha pobresa, que tot és una farsa... i què? No celebrem i acceptem regals per aniversaris, no ens agrada rebre una rosa i un llibre per Sant Jordi, no hi ha gent pobre o sola cada dia d'aquest món i no per això deixem de viatjar, comprar, riure i viure? 

A mi m'agrada Nadal. M'agrada tot i haver-me hagut d'aguantar les llàgrimes ajudant a ma mare posar els pare noels per casa i pensar que el meu pare, sigui in sigui, segur que no està d'acord en la disposició del pessebre (em sap greu, papa, no hi ha manera que el focus enfoqui on sé que hauria d'enfocar!), m'agrada malgrat les tapes d'àlbum a l'escola, els dinars llargs, l'anar amunt i avall sense no tenir ni un respir...

M'agrada poder asseure'm a taula per intentar salvar el món amb reflexions etíliques, poder criticar a la tieta pesada que tots tenim, poder sortir al carrer sota els llums de colors, cagar el tió com si tingués 10 anys, esperar els reis, esperar que a tothom li agradin els regals, decidir el menú amb ma mare, pensar què farem per Cap d'Any, escoltar Bing Crosby, recordar poemes de Nadal, i cantar nadales acompanyats d'un acordió.
Com cada any, m'agrada Nadal. 


8 comentaris:

Clidice ha dit...

A mi també, fins i tot m'agraden aquells que se la passen despotricant del Nadal, els trobo adorables i els dono un altre tros de torró i els torno a omplir la copa de cava, mentre ells segueixen la seva diàtriba, ara una mica més tranquil·la perquè estan ben peixats ... ;)

Zincpiritione ha dit...

I a mi també m'agrada! Anem 3 a 0, això ja comença a semblar un Barça-Madrid...

Per cert, Tarambana, arran del post m'ha sorgit un dubte: el fet que absolutament tothom tingui una tieta pesada... ens converteix a tots d'alguna manera en cosins?

Montse ha dit...

Doncs de moment 4 a 0, perquè a mi també m'agrada i fins ara em semblava que era "rara" per esperar-lo amb ganes. Jo crec que uns dies de màgia i innocència no poden fer mai mal i és reconfortant trobar d'altres que també ho pensen aixì.

Elfreelang ha dit...

Nadal és entranyable ...jo enyoro els nadals de la meva infantesa...ara no són nadals com els d'abans em porten melanconia

Sergi ha dit...

Apunteu un punt en contra, ja sabeu que em sap greu, però discrepo. Discrepo però respecto, i també espero (i desitjo) que algun dia tornaré a pensar com vosaltres, si és que algun cop he pensat. Així. Per ara, per mi Nadal és una molèstia. I no poso excuses ni posaré com arguments els que tu has citat, que sonarien falsos en boca meva. Simplement em molesta. Però no ens discutirem per això no? Espero que gaudiu molt per les festes, encara que queden forces dies, ja t'ho desitjaré de més a prop.

El porquet ha dit...

Com ja he deixat comentat en algun altre blog, de petitó el Nadal era una autèntica festa per a mi. Després vaig passar a l'època més rebel i li vaig girar totalment l'esquena.

Finalment he arribat a un punt d'equilibri. No em torna boig però m'agrada anar a ca mons pares i seure al voltant de la taula i riure i passar una bona estona. Això no té preu.... ni el regal que em fan cada Nadal, que jo vaig néixer la Nit de Nadal!!!

marijose ha dit...

Quan era petita m'agradaven aquestes festes, posar el pessebre, el dia de Nadal donar la tabarra posant nadales i escoltar als meus germans dien " un altre cop", menjhar tots plegats el dia de Nadal... però ara no són dels millors dies per a mi, potser perquè ja no són els pares i ja no és aquell temps, però tot i així ens reunim els meus germans amb la familia i fem el que has comentat incloent criticar a la tieta pesada.

Audrey ha dit...

Els Nadals..., em porten tants bons records!, ara intento gaudir-ne, però la il.lusió ja no és la mateixa..., si m'agraden les trobades de germanor, els llums..., és un sentiment una mica ambigu, una barreja de nostàlgia i alegria...