divendres, de febrer 18

El petó






Quin relat us suggereix aquesta imatge?

Des que vaig saber que era un muntatge: cap.

Aquesta és la resposta que em ve al cap quan llegeixo la nova proposta de relats conjunts. 

Apago l'ordinador i vaig cap a l'habitació, darrere meu el mirall ensenya la meva imatge mentre em despullo. Nua, només amb calcetes, faig que no amb el cap, i abans que em comencin a caure les llàgrimes, aconsegueixo tancar els ulls, i preme'ls amb els dits de les mans. No, no ploraré. Em quedo quieta mirant-me fixament els peus retallats sobre el parquet i la pintura d'ungles mig desgastada. Davant meu, un fanal deixa entrar una llum tènua des de la finestra. Amb una samarreta vella i un pantalons amples em cargolo al llit. De cua d'ull em veig en el reflex del mirall, sobre meu el quadre. El mateix quadre que vam comprar junts a Barcelona, el mateix quadre de Relats Conjunts. 

Tanco els ulls i em poso a plorar. 

Als peus del llit caixes de cartró tancades, al mòbil trucades sense contestar, i al meu cor la incògnita de per què m'has deixat. 

Avui, no puc escriure.

_______________________________________


Una altra iniciativa de Relats Conjunts.

El petó (V-J day a Times Square), Alfred Eisenstaedt, 1945
_______________________________________

(Recordatori: dins la secció Quimeres tot és ficció)
 

14 comentaris:

Sergi ha dit...

Molt bon relat! Vaja, molt alegre no és, però està molt ben escrit. El que ja no sé si és cert és si la foto realment és un muntatge... jo pensava enfocar el meu relat per aquí!

Carme Rosanas ha dit...

El primer que llegeixo... Un bon relat, Anna!

Jordi Casanovas ha dit...

sí que t'ha sortit un xic tràgic però m'ha agradat.

montse ha dit...

Bon relat, per acompanyar un dia trist.

kweilan ha dit...

Bon relat ple de sentiment i emoció.

Garbí24 ha dit...

un relat per dir-ho d'alguna manera....sensual i dramàtic...però molt bo a la fi i al cap.
Bona aportació

Elfreelang ha dit...

Molt bon relat!

Pilar ha dit...

M'agrada la manera en què "has mirat" la fotografia i el gir que li has donat a una proposta, convertint-la en el fil conductor d'una vivència, aparentment real.

zel ha dit...

Insuperable, la veritat, tarambaneta, avui em trec el barret, el jersei, els pantalons i...

pepa guardiola ha dit...

No pot escriure, però ho ha fet amb lletres tristes i boniques.

fanal blau ha dit...

M'agrada moltíssim!
Original!

Filadora ha dit...

Molt i molt bo! m'ha encantat!

McAbeu ha dit...

Doncs per no suggerir-te res, has dit molt. Molt bona aportació!

chamb ha dit...

el relat bé. Però aquesta foto no va ser un montatge. La que si ho és . és aquella a Paris de una parella morrejant.se.