Acabo el curs i començo vacances amb un gust agre-dolç. Tinc la sensació que l'escola on treballo ja no és la meva escola. Que calladeta estaria més guapa i que si enlloc de fer 6 anys que hi sóc, en fes 1, o millor encara, fos totalment nova, agradaria molt.
Per alguns crear vol dir no tenir memòria, no recordar d'on venim, construir destruint.
5 comentaris:
A vegades els gustos agredolços són bons per a l'ànima.
Això no fa més que confirmar que qualsevol fena acaba portant les mateixes sensacions, i cremant a qui la fa, sigui del caire que sigui. Quan passa això sempre va bé un canvi, però aquestes coses costen. Ànims, i almenys ara pots gaudir de les vacances.
Mira preciosa, jo en fa un munt escrit amb tres desenes i fa anys i panys que sé que calladeta estic millor, però s'ha de donar guerra! No callis mai!
Petons!
Primer dedica't a gaudir de les vacances ara. Que segur que les mereixes!
I el que comentes, aquestes sensacions de cremor... ja ja em començo a preguntar si hi ha cap feina que no les generi. A tot arreu, a tot arreu (repeteixo) hi ha qui més o menys sempre et traurà de polleguera i farà coses amb les quals no hi combregaries mai.
Bones vacances!
Una mica críptica, explica't millor. O no (igual és perillós).
Publica un comentari a l'entrada