Mentre espero que soni el telèfon i passejo el dit per damunt de l'Ara, penso que qualsevol dia és bo per tornar. Sense donar explicacions, sense dir què has fet, vist, sentit, sense divagar sobre blogs ni vida. Sense donar explicacions, gaudint del fet d'haver tancat per vacances una part de mi que sense contrasenya es deslliura de tots els vincles que l'enllacen.
I què tant hi fa que aquest no sigui el millor post del món, i què tant hi fa l'agonia de la columna sense actualitzar de l'esquerra... Qualsevol dia és un bon dia per actualitzar.
7 comentaris:
I tant que qualsevol dia és bo per actualitzar, sobretot si ets la Tarambana! Que bé llegir-te. Hem d'entendre que ja ets una dona casada?
Bentornada i actualitza quan vulguis! (però actualitza eh?).
No patia gaire, la veritat, pensava que les bodes eren llargues...
Desitjo, això sí, que hagin sigut dies de profit, i mai de penes.
Una abraçada estimada!
Ben dit ras i clar!
Com qualsevol dia va bé tornar-te a llegir :-)
Fa il.lusió veure que no estàs "missing"...
Bentornada! totes les coses tenen el seu ritme.
Publica un comentari a l'entrada