dijous, de desembre 31

Propòsit(s) del nou any

Que si aniré al gimnàs, que si estudiaré un altre idioma, que si aprendre a fer macrame, que si trucaré més sovint a les amigues... Bla, bla, bla... Això són propòsits de nenes i jo, ja sóc una dona.

Una dona que ja ha estrenat les vambes de córrer, fa tai-txi i Pilates, que fa una mena d'anglès 1 cop per setmana per no perdre el que va perdre ja fa massa temps, que té un tapete de punt de creu començat des de l'estiu; una dona que espera que les seves amistats sàpiguen que malgrat no les truca no vol dir que no pensi amb elles... Una dona.

Per tant, un cop fet tot això començo l'any amb un repte personal encomiable, valent, coratjós i que només em veig capaç d'escriure perquè avui a les 17:40 vaig mig borratxa. Així doncs declaro obertament i davant tots vosaltres que el meu propòsit aquest any 2010 és( redoble de tambors): que em caigui bé la meva cunyada.

Abans d'avançar més, analitzem la paraula cunyada; fins fa poc la paraula cunyada volia dir una senyora d'uns 60 anys, massa maquillada, massa pentinada i massa cridanera. Però vet aquí que aquesta és la cunyada de ma mare i jo, ja en tinc una de pròpia.Quina manera més dura d'iniciar-se a la maduresa. Per tant cal redefinir el concepte.

Cunyada: noia de 30 anys, prima, poc pentinada, poc comunicativa, poc tot i massa... Grisa! (però alhora, no ens deixen enganyar, alguna cosa em diu, em deia i em dirà sempre que no és massa de fiar). Us posaria en antecedents, però seria massa llarg.

El cas és que no puc seguir malgastant energies d'aquesta manera, per tant el meu propòsit aquest 2010 és mirar de ser positiva i veure en la meva cunyada un aspecte positiu (encara que només sigui un!) cada vegada que ens veiem. De moment i com a mostra de la meva bona voluntat diré en favor seu que...

...

Bé, l'any 2010 no comença fins d'aquí a unes hores... No cal forçar la màquina.

Però a partir de les 12:01 patam... començaré a veure-hi clar (si no vaig més borratxa que ara) i per fi descobriré, després de més d'un any, algun aspecte encomiable d'aquesta bona noia (perdó, crec que arrojaré... és el cava, eh?) Així doncs, i després d'haver fet públic aquest compromís i comprometent-me a informar-vos degudament dels meus progressos us desitjo, de veritat:

dilluns, de desembre 28

Action!

L'estrès cinematogràfic que faig viure a les meves cèl·lules no té perdó:

1. Avatar.

Amb aquesta pel·lícula he descobert que hi ha un part del meu cos que es pot adormir i fins ara no ho havia fet mai: el meu nas. El cinema ha d'evolucionar molt encara, quina merda d'ulleres 3D i quina pel·lícula més plana. I no és cap contradicció.

2. Bridget Jones. Mea culpa... Que voleu que us digui?

3. La proposición. El protagonista fa cara de peix bullit...

4. King Kong. D'acord la Noami Watts ho fa bé,però calien tants monstres i tants efectes especials...

5. Relative Values. Awesome!

6. Titanic, només perquè la meva neboda volia, eh?

I, tot això en l'última setmana... Després diuen que la panxa és qui sofreix més aquestes festes! Menys mal que la resta de l'any he estat bona nena i he mirat:

Casablanca
De aquí a la eternidad
El Jovencito Frankenstein
Many Rivers to Cross
El fantaama y la señora Muir
Departures
Alguien volo sobre el nido del cuco
Much ado about nothing
Escuela de Sirenas
Su juego favorito
The accidental Tourist
The reader
Gran torino
El erizo
Enemigos publicos
Millenium 1 i Millenium 2
Band of Angels
Tu y yo
Sueños de un seductor
Scoop
Historia de una monja
Vicky Cristina Barcelona
Regreso al futuro (1, 2 i 3)
All about Eve
Easy Virtue
Little Miss Sunshine
Mogambo
Pillow Talk
The prize
El désposta
No country for old men
Sunset Boulevard.


Buff... i les que em deixo de dir... Realment sóc yonki del cinema.

dissabte, de desembre 26

Nadal junts

24 plats, 12 copes, 12 cadires.

6 ampolles de cava.

3 pollastres.

3 rentaplats.

Viena i l'òpera a una banda i "Que t'han trobat sucre?" "No, i a tu?" "Jo en tinc tant que les almorranes les tinc garrapinyades" a l'altra.

Whisky, amb el cafè. Quants eren de cafè? I el sucre?

Quan per fi tanquem el llum de la cuina, em sento més descansada.

Cap a les 6 pujo escales amunt i al passar la mà per la barana i tocar la jaqueta d'astracant que hi reposa mal penjada, penso amb l'àvia. A l'hivern hi penso més, no sé perquè, potser són els seus guants que ara porto. Quan baixo escales avall sé que la mare sap que he estat pensant amb el pare. Però no ens diem res, no cal.

A quarts de 7 la meva mare fa la pregunta de rigor: "Algú vol una herba per pair?", i tornem a obrir el llum de la cuina.

I riem i estem junts. Que al cap i a la fi és el més important. I jo vull estar sempre amb tu, mentre sonen nadales i un valset parisenc.


dijous, de desembre 24

Bon Nadal

diumenge, de desembre 20

divendres, de desembre 18

Blocaire Invisible en marxa!

Per fi ha arribat el gran dia i entre nervis, emocions i emails tots vosaltres ja aneu coneixent a qui heu de fer el Blocaire Invisible enguany.

Al llarg d'aquests dies els inscrits a la
wiki haureu rebut un email amb el nom de la persona a qui obsequiar el dia 6 de gener. Si us plau, confirmeu-nos que heu rebut correctament les dades (envieu un email o deixeu un comentari només a qui us hagi enviat el correu). I, potser alguns em direu: "Tarambana, Tarambana! És que jo sóc a la llista i no he rebut res!" No desaspareu, mirarem d'arreglar-ho, no sé com però el veí, l'alepsi i jo ja ens empescarem alguna cosa.

Us desitgem un Bon Blocaire Invisible a tots.




dimecres, de desembre 16

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC




Fa fred, però em passejo perseguint la meva imatge mal reflexada a les lloses molles.

Ha plogut tota la tarda.

Els meus ulls salten de parada a parada, d'àngel a estrella, de Pare Noël a Sant Nicolau, d'espelma a bola lluent.


Passat Nadal marxo. Marxo d'aquesta casa, d'aquesta llum, d'aquest carrer, d'aquest fred.

Ja no veuré més l'aigua de la pluja gelada als canals de les cases, ni patinaré sobre glaçats bassals. No se'm tornarà el nas vermell, ni tindré clivelles a les mans del fred.

Potser se'm tallaran fregant escales. I, què tant hi fa tot? Res serveix per res. Marxo a un país més càlid on segurament sentiré dins meu més fred.


Una altra iniciativa de Relats Conjunts.


___________________




dimarts, de desembre 15

Dubois els desitja...

Benvolguts i benvolgudes,

Malgrat la crisis, fent una desplegament de mitjans sense precedents, i alhora respectant uns pressupostos austers adequats a l'època, les caves Dubois enguany repeteixen unes imatges ja vistes per anunciar els seus exquisits productes i desitjar-nos unes bones festes aquàtiques.





El gabinet de marketing us demana que espereu al minut 3 per tal de veure la Gemma Mengual en versió 40's.



divendres, de desembre 11

Nadal m'agrada

No volia que el post fos aquest però la Zel i el Xexu, a la seva manera m'han empès a escriure'l. Cada any defenso aferrissadament aquest esperit que no vull que em robin les campanyes comercials dels grans magatzems, ni els pares noels de pa sucat amb oli. Com cada any vesteixo casa meva i obligo la meva mare a vestir casa nostra, i com cada any, malgrat aquest possiblement serà el Nadal més trist de la meva vida, no puc deixar de pensar el que vaig escriure el desembre de fa 3 anys.

"M'agrada el Nadal.

Si, ja ho sé. No sóc pas tonta. Ja sé com van les coses. Ja sé que hi ha milions de Terrotorios Comanche en aquest món, ja sé que hi ha molta hipocresia, ja sé que gastem molt, massa. Ja sé que hi ha decoració nadalenca que s'allunya del bon gust, ja sé que a la televisió només hi fan porqueria endolçada.

També sé que no fa fred, que la família m'acabarà atabalant, que menjaré massa, que un cop més el Cap d'Any em semblarà una de les festes més absurdes de la nostra tradició, que la cabalgata dels reis em semblarà deslluïda, que els regals que hauré comprat no em semblaran prou encertats..."

Sé que et torbaré a faltar, pare.

"Ja ho sé. I, què?

M'agrada Nadal.

M'agrada perquè Nadal em retorna la màgia que l'edat adulta ens ha robat. O, ens hem deixat robar.

M'agrada veure els llums del carrer, els nens i nenes entussiasmats amb els misteris del Nadal, m'agrada que la casa s'ompli de gent, m'agrada jugar a ser petita davant el tió, m'agrada posar una sabata la nit del dia 5 perquè el reis sàpiguen on deixar-me els regalets, m'agrada omplir la casa de detalls nadalencs, obrir les finestres del calendari d'advent amb els nens i nens de classe, escoltar el Bing Crosby i recitar trossos de poemes de Nadal.

M'agrada."

dimecres, de desembre 9

Coses que he fet per primera vegada aquest pont

10 COSES QUE HE FET PER PRIMERA VEGADA AQUEST PONT

1. Aprendre a muntar uns porta-esquís. (En concret 2, a 2 cotxes diferents)

2. Encarregar 1 metre de llenya.

3. Aprendre que la llenya es ven a metres cúbics.

4. Aprendre a encendre un foc.

5. Comprar 2 pollastres i carn per fer a la brasa.

6. Entregar un lot de Nadal en nom de la meva família.

7. Codificar de nou la TDT d'una televisió sense instruccions.

8. Deixar-me l'anorac i els pantalons d'esquí i descobrir que els de la meva mare són més moderns que els meus.

9. Comprar una corona de Nadal per la porta de casa.

10. No mirar Allò el vent s'endugué en català. "Honestly, my dear, I don't give a damn"

dimecres, de desembre 2

De matí

Les 8 i 02, segons el rellotge de la Plaça.

Un paper de Xupa-xups a terra i els meus passos que ressonen camí de l'escola. Les 8 és una hora en que encara hi ha el silenci de la matinada però ja s'intueix el bronzit del dia. Els carrers encara es veuen solitaris i les mirades que es creuen sempre són les mateixes.

Al bar de la cantonada hi ha la mateixa noia prenent-se un tallat i els mateixos botiguers fullejant el diari. L'amo de la parada de flors encen el puro i les quatre iaies s'encaminen a plaça. El forner obre i les quatre mestres caminen cap a l'entrada de l'institut, a mesura que s'acaba el trimestre les seves maletes es veuen més gruixudes i potser el seu caminar sembla més lent.

Al girar al cantó, com sempre, veig de lluny a un company de l'institut, no ens saludem, jo no en recordo el nom, però s'ha aprimat i ara vesteix americana i corbata, avui no ha triat bé les sabates.

Arribo a l'escola després d'haver saludat a un quants pares. Quan em giro, tot fent girar la clau al pany miro el rellotge de l'entrada: les 8 i 10. La monitora ha tornat a deixar la bicicleta a l'entrada, els monitors del vespre no van guardar les pilotes i hi ha uns cartrons recoltzats a la paret de la dreta. És que ningú fa res del què toca? Penso. Miro a la dreta, per sort no sóc la primera a arribar, per sort com cada matí i durant deu minuts puc seure i mig rient organitzar el dia que segur que ens portarà alguna sorpresa.


No t'oblidis d'apuntar-te a l'Amic Invisible d'enguany!


dimarts, de desembre 1

Polisèmic, polisacàrid i poloroid

Faig Pilates i em sento una mena de Jane Fonda catalana, amb uns quants anys de menys i sense escalfadors roses a les cames.

Què aporta el Pilates a la meva vida? A banda d'un motiu per comprar-me roba d'esport nova, m'aporta un pensament profund cap a les celebrities dels Estats Units que paguen una pasta perquè els seus entrenedors personals els vagin parlant de coses com la Power House i els peus en flex, i l'apretar el melic i la respiració.

Sobretot respirem molt, com tot el que està de moda últimament. Inspirem, expirem... i així tota la classe. Inspirem, expirem... I, ostres ara m'acabo d'adonar que el verb expirar és polisèmic (treure aire i morir). I, que fort, tu... que encara recordo la paraula polisèmic. I, polisacàrid i poloroid. I, això que són paraules que no utilitzo normalment. Que curiosa la ment humana. Serà que de tant respirar les cèl·lules cerebrals han quedat oxigenades recuperant circuits aparentment en desús? I quina paranoia mental més gran? Els meus posts seran així a partir d'ara? O ja eren així però no ho recordo? I, la Madonna també pensa totes aquestes coses quan fa Pilates amb el seu entrenador personal? Amb qui segur que se'n va al llit. Com la senyora de fer feines rossa de l'escola. Que s'ho fa amb l'encarregat. I, per això a les de la planta baixa els perdonen que no siguin tan pulcres netejant... Follaran sobre la taula del meu despatx? Bdeeeeecs... quin fàstic. Per favor, quines imatges, per favor quina paranoia. Aquest no és el camí a seguir! Que s'acosta Nadal i els veïns ja tenen llumetes el balcó... Com quedarien al nostre balcó? Quant valen? Quants metres? Quant gasten?

Em penso que tinc tants pensaments al cap... que no puc pensar...




No us oblideu d'apuntar-vos a l'Amic Invisible d'enguany!