Una dona que ja ha estrenat les vambes de córrer, fa tai-txi i Pilates, que fa una mena d'anglès 1 cop per setmana per no perdre el que va perdre ja fa massa temps, que té un tapete de punt de creu començat des de l'estiu; una dona que espera que les seves amistats sàpiguen que malgrat no les truca no vol dir que no pensi amb elles... Una dona.
Per tant, un cop fet tot això començo l'any amb un repte personal encomiable, valent, coratjós i que només em veig capaç d'escriure perquè avui a les 17:40 vaig mig borratxa. Així doncs declaro obertament i davant tots vosaltres que el meu propòsit aquest any 2010 és( redoble de tambors): que em caigui bé la meva cunyada.
Abans d'avançar més, analitzem la paraula cunyada; fins fa poc la paraula cunyada volia dir una senyora d'uns 60 anys, massa maquillada, massa pentinada i massa cridanera. Però vet aquí que aquesta és la cunyada de ma mare i jo, ja en tinc una de pròpia.Quina manera més dura d'iniciar-se a la maduresa. Per tant cal redefinir el concepte.
Cunyada: noia de 30 anys, prima, poc pentinada, poc comunicativa, poc tot i massa... Grisa! (però alhora, no ens deixen enganyar, alguna cosa em diu, em deia i em dirà sempre que no és massa de fiar). Us posaria en antecedents, però seria massa llarg.
El cas és que no puc seguir malgastant energies d'aquesta manera, per tant el meu propòsit aquest 2010 és mirar de ser positiva i veure en la meva cunyada un aspecte positiu (encara que només sigui un!) cada vegada que ens veiem. De moment i com a mostra de la meva bona voluntat diré en favor seu que...
...
Bé, l'any 2010 no comença fins d'aquí a unes hores... No cal forçar la màquina.
Però a partir de les 12:01 patam... començaré a veure-hi clar (si no vaig més borratxa que ara) i per fi descobriré, després de més d'un any, algun aspecte encomiable d'aquesta bona noia (perdó, crec que arrojaré... és el cava, eh?) Així doncs, i després d'haver fet públic aquest compromís i comprometent-me a informar-vos degudament dels meus progressos us desitjo, de veritat:










