Començo la classe amb normalitat:
"GOOD MORNING EVERYBODY!" dic amb veu de presentadora de la televisió i ningú sap que és la sisena vegada que ho desitjo tan teatralment, i ningú sap l'esforç energètic que em suposa fer la mateixa cara d'enrotllada cada vegada que canvio d'alumnes.
"Good morning, Anna Tarambana" em responen a l'unison. Si, sona a pel·lícula cutre, però és així. Són les rutines diàries de l'hora d'anglès: good morning, the days of the week, what's the weather like today? Cada una amb la seva cançoneta i cada una amb la seva resposta. Good morning, Anna Tarambana. Today it's Wednesday. Today it's sunny.
Prossegueixo amb les rutines diàries, ara toca la temperatura, una excusa com una altra perquè parlin. Nen per nen vaig preguntant:
"Whoever, what do you think? Is it hot or cold?"
I, ells un per un em van responent:
"Outside hot i inside hot" D'acord, d'acord! Aquesta part no la tinc massa ben resolta, sobretot a nivell de correcció d'estructura però que uns nens de 6 anys sàpiguen reconéixer inside i outside, és un petit èxit.
Arribo a S:
"S, what do you think?"
"Avui no tinc ganes de parlar"
Coi! Quina declaració d'intencions més contundent i només amb 6 anys!
"Why?" Faig estrenyada.
"Perquè m'he llevat de mal humor"
Toma ya! Aquí intueixo que la cosa promet.
"Però què t'ha passat, S?" Dic jo, ja amb català. Perquè una cosa és ser profe d'anglès i intentar "stick to the language" (mantenir l'anglès com a llengua vehicular) però tampoc cal passar-se. A més, tampoc podia deixar el nen amb aquesta angoixa vital. No?
"M'he arrencat la crosta" i m'ensenya una marca al genoll "i m'ha fet molt mal"
"Bueno... però ara ja està..."
"No... però ja m'he llevat de mal humor, abans"
"I no vols dir-me if it's hot or cold?"
"No"
Coi! Que tossut!
"I no has parlat gens fins ara?"
"Bueno... he parlat lo màxim poc que he pogut" (Confesso que he anat a la taula i he pres nota, perquè sabia que seria un post!)
"Però escolta S..."
Allà vaig jo amb psicologia barata.
"...imaginat que l'Anna Tarambana" perquè quan sóc a l'escola parlo amb 3º persona com una jilipolles "un dia s'aixeques de mal humor, vingués a l'escola i a l'entrar m'assegués a la cadira, vosaltres em dirieu Good morning i jo diria No, que avui estic de mal humor, què et semblaria? Bé o malament?"
"Malament!"
"Doncs és el mateix, no?"
"Bueno... ara ja m'ha passat una mica el mal humor"
"Aaahhh... doncs així: What do you think? Is it hot or is it cold?"
"Inside hot i outside... mmm hot!"
La meva reflexió a posteriori és, això passava a quarts de dotze. Vol dir que aqeust nen ha estat raru gairebé 3 hores. Ningú més se n'ha adonat?
17 comentaris:
se n'adones aquells i aquelles que tenen interès i il·lusió per la seva feina.
Jo no sóc profe, però sóc pare i et puc assegurar que no l'has elegit tu a ell, ell t'ha elegit a tu.
M'explico, segurament cap dels professors anteriors ha rebut una resposta tan contundent, sols quan ha estat la seva profa preferida (del día) ha estat quan s'ha deixat veure.
Que perquè ho sé, un 19 i una de 3, el día que la petita vol papa, la mama s'hi pot posar fulles i a l'inrevès també.
Del de 19 ja no cal ni parlar-ne. (Però mira que n'és d'adolescent!)
Potser és que ningú s'hi havia acostat a preguntar-li quina temperatura feia, i llavors s'ha vist obligat a respondre. Fins llavors potser no havia hagut de dir res la criatura, i per tant, és difícil que algú se n'adoni.
M'ha encantat el post, i la teva manera de conduir al nen perquè se li passi l'angoixa i entengui la situació a la seva manera.
No conec la teva escola, però se que molts profes van a fer la seva feina, riuen les gràcies als alumnes q hi van contents i ignoren als que passen més desapercebuts.
Crec que un profe s'hauria d'adonar d'aquestes coses...
o com a mínim, preocupar-se'n...no?
"lu màxim poc"
xD
Em pensava que havent-ho repetit sis cops t'hauria passat a la tarda!
Santa paciència! xD
Jajajajaja, quin nen més eixerit! Això de lu màxim poc és d'antologia!
Joooder quin "susto" quan he vist el teló en l'altre bloc. Ostres! Aquestes coses no es fan! I això del Twitter QUÈ és? Que un no pot ni anar al lavabo, que ja ho han canviat tot! En fi, m'en vaig a dormir. Massa emocions per un sol dia.
Per cert, el post, molt bo. Com sempre que passo per aquí, m'en puc anar a dormir amb un somriure. O no, que la reflexió final se les porta. En fi, gràcies de totes maneres.
Ja, ja, que hi ha molts nens que en tot el dia, si no fos pels col.legues, ningú els diria gairebé res, pobrissons, i què vols, ens hem de fer veure o ... dir mentides...jejeje
Bé, potser tu creus que era psicologia barata, però amb el nen en qüestió ha funcionat, que és el que compta!
De totes maneres, potser hauries de parlar amb el mestre o la mestra tutor/a del grup perquè els hi expliqui als pares que el seu fill estava d'aquesta manera, no?
Pobret nen!! Sort que el vas fer parlar una miqueta.
Per cert, a quarts de dotze ja havies fet tu 5 classes abans? A quina hora comenceu? A les 5 del matí????
Que mono! XD
Nomes tu podies fixar-te en una cosa així, es nota que ets una profesional....en la branca de l'educació eh :-)
Nomes tu podies fixar-te en una cosa així, es nota que ets una profesional....en la branca de l'educació eh :-)
Aclariment: L'anglès a Educació Infantil consta de sessions de mitja hora. Començo a les 9, per tant a les dotze ja duc... mmm... per exemple: P3A, P3B, P4A... mitja hora de pati i són les 11, i després 1 hora amb els de primer i a les 12 una altra sessió d'una hora.
Publica un comentari a l'entrada