Jo tenia una granja a l’Àfrica, al peu dels turons Ngong.
Jo tenia un bloc a Blogger, als peus de de Gmail. Passava l'equador dels dies i l'administrador restava tancat. Durant el dia sentia que podia escriure i en tenia ganes, durant les tardes calmoses la feina m'omplia les hores i a l'arribar la nit, volia mirar la televisió enlloc de llegir blocs.
Jo tenía un bloc.
Aquest vindria a ser el resum general de tot plegat amb una conclusió que vindria a resumir-se en: "No puc estar a dos llocs alhora i si he de triar, prefereixo no ser davant l'ordinador."
Ara bé, havent dit això també puc concloure en: "No voler renunciar a un dels pocs plaers gratuïts i no pecaminosos de la vida: escriure"
I, afegeixo: "Encara vull renunciar menys a saber què us passa, què feu, on sou, i sobretot si esteu bé! Estic enganxada a la vida dels blocaires!"
Per tot això penso que "Hi ha un temps per cada cosa i un lloc per cada cosa i una cosa per cada lloc i alguna cosa així, per tant: seguiré esgarrapant el temps d'on calgui per seguir per aquí. Fins que tot el què he escrit a dalt perdi totalment el sentit, llavors serà hora de plegar"
I, finalment una disculpa per no ser-hi més. Us prometo, per estrany que sembli que malgrat no publicar el meu cap sovint fa "pings" no registrables en les vostres blocs i persones!
Jo tenia un bloc a Blogger, als peus de de Gmail. Passava l'equador dels dies i l'administrador restava tancat. Durant el dia sentia que podia escriure i en tenia ganes, durant les tardes calmoses la feina m'omplia les hores i a l'arribar la nit, volia mirar la televisió enlloc de llegir blocs.
Jo tenía un bloc.
Aquest vindria a ser el resum general de tot plegat amb una conclusió que vindria a resumir-se en: "No puc estar a dos llocs alhora i si he de triar, prefereixo no ser davant l'ordinador."
Ara bé, havent dit això també puc concloure en: "No voler renunciar a un dels pocs plaers gratuïts i no pecaminosos de la vida: escriure"
I, afegeixo: "Encara vull renunciar menys a saber què us passa, què feu, on sou, i sobretot si esteu bé! Estic enganxada a la vida dels blocaires!"
Per tot això penso que "Hi ha un temps per cada cosa i un lloc per cada cosa i una cosa per cada lloc i alguna cosa així, per tant: seguiré esgarrapant el temps d'on calgui per seguir per aquí. Fins que tot el què he escrit a dalt perdi totalment el sentit, llavors serà hora de plegar"
I, finalment una disculpa per no ser-hi més. Us prometo, per estrany que sembli que malgrat no publicar el meu cap sovint fa "pings" no registrables en les vostres blocs i persones!
18 comentaris:
Gràcies per seguir sent-hi. Aquests pings són un dels motius per seguir endavant. No saps quants cops t'he vist al capdavant d'una fila de nens que van d'excursió!
És una bona decisió. Hi ha èpoques en que es pot escriure més, i d'altres que costa més, però ens agradarà que ens mantinguis informats de com et van les coses. Hi ha temps per tot, ja veuràs. Encara que podríem dir que has arribat a la maduresa blogaire. No sé si t'agradarà aquest concepte...
M'agrada això de que el cap faci pings no registrables. A tots ens passa: una paraula, una imatge i et trasllades automàticament a aquest món!
Ngong dius que la tens, la granja aquesta? :P
Re, dona, que amb pings o ensense pings nosaltres seguirem passant per aquí!
amen, pas obligatori
Hom ha d'escriure perquè vulgui escriure, per explicar alguna cosa que vol fer saber, perquè ho senti.
Si un dia no em sento a gust escrivint bo escriuré, com tu ho faig per gust, per fer coses per obligació ja tinc la feina, que per això em paguen.
doncs quan hi hagi temps i en tinguis ganes els pings registrables tindran readers a punt... per els altres a vegades funciona la telepatia.
Res de disculpes, Srta. Tarambana! Cada cosa al seu temps i cada temps al seu lloc... o cosa al seu dia... o vostè mateixa!
tu ves passant a dir-nos que estàs bé dona! que nosaltres també necessitem saber com estàs tu!
Ja ho dic jo, el millor lloc per mirar blocs és la feina!
No són els pings els que fan que la senyoreta sigui senyoreta. La senyoreta és, amb pings i "ensense", que diu el Zinc...
I això és el que mola.
No deu ser pas per culpa d'un Robert Redford, oi?
Teoria bàsica del ping: La Tarambana fa ping i els lectors responen amb un pong ;-)
Gràcies per ser-hi!
Tarambana, jo em solidaritzo amb el teu "Ping". Aquí estaré esperant impacientment un "Pong" (hòstia què burru estic, és la febre, perdona...).
Abraçu.
És que costa molt trobar temps per a tot i tothom, i l'ordinador és un forat negre! Pren-t'ho amb calma, Tarambana ;)
mentre el plaer sigui escriure!
Dona tu tranquila, que ja entenem que amb lo de pis vas de cul i això, ara per ara (desprès ja vindràn els nens) es el més important :-P
Nosaltres som aquí, al peu del canó, esperant que escriguis.
Petonets i molt bon cap de setmana preciositat!!!!!!
el teu fidel seguidor silenciós et trobarà a faltar.
mentre no tornis , vol dir que tot va bé.
una abraçada
carai, quin canvi d'imatge tarambana!! està curiós ara eh! bé, només et volia saludar perquè ara feia dies que no passava. un peto.
Publica un comentari a l'entrada