La intel·ligència és el bótox del cervell.
És la reflexió de la tarda. Si d'acord, ser intel·ligent és super guai, però ser intel·ligent en plan repel·lent no et deixa viure, ni fer tonteries, i al final acabes fent cara de muermo, com la Nicole Kidman. I acabes llegint grans contes sobre arbres que un senyor va plantar a la Provença, tractant a la teva audiència com si fos imbècil i no hagués sentit parlar del putu conte mai, que llegit per tu sembla no acabar-se i perd tot el sentit.
Però mirem amunt, endavant, que només queda un trimestre.
5 comentaris:
CLAP, CLAP, CLAP! (aplaudiments). Estic dempeus amb la sentència d'aquest post.
A veure, jo crec que la intel·ligència és bona, sempre i quan se sigui prou llest per a saber utilitzar-la.
Lo qualo? :P
La intel·ligència no s'ha de confondre amb altres coses. Generalment, la millor mostra que se'n pot fer, és no fer-la aparent.
Entre tanta tonteria i fatuïtat s'agraeix un post refrescant i clar! sí només queda un trimestre però al pas que anem igual s'inventen el quart!
Li he de dir que en Sheldon Cooper no hi estaria gens d'acord... llarga vida i prosperitat... (sort que és un personatge de ficció...)
Publica un comentari a l'entrada